aquest és el nom que dono al meu primer i de moment únic blog... Un blog que neix com un mur o plataforma per expressar les meves necessitats de productes i/o serveis i d'altres detectades pels ciutadans. Per a exposar-les en obert i perquè les organitzacions "diana", obertes i col·laboratives, puguin beneficiar-se'n i convertir-les en oportunitats, tant per a elles mateixes com per a la ciutadania en general. Oportunitats de comerç, de satisfacció, de servei... I també, òbviament, de millora de la comunitat on vivim, cap a unes oportunitats que integrin més els aspectes socials i ambientals.
Perquè neix sota la filosofia i convicció que els canvis -i les idees- també poden fluir de la ciutadania cap a les organitzacions (citizen to bussiness o C2B) i cap els governs (citizen to government o C2G), sempre i quan la ciutadania també rebem el feedback o resposta, i sempre i quan també les organitzacions siguin coherents amb aquesta actitud i l'aprofitin adequadament.
_________________
D'on neix?
Per a mi és el resultat de molts i molts anys de consumidora i ciutadana; molts i molts anys de practicar involutàriament l'escolta activa, l'observació i la detecció de necessitats de nous o millors productes o serveis d'acord amb la pròpia vivència i experiència. És el resultat de pensar com es podrien fer, de veure-hi oportunitats!
I és que... qui no s'ha preguntat mai "com és que han fet aquest producte d'aquesta manera tan poc pràctica?" o... "com és que no trobo un producte que em faci aquesta altra funció?". Per exemple: com és que costa tant llençar la brossa en els contenidors de càrrega lateral? algú ha pensat que és molt difícil prémer la barra de baix amb el peu i alhora aixecar la bossa (que pesa) amb una sola mà i llençar la brossa? i com s'ho deuen fer els nens de 10-12 anys a qui els seus pares ja comencen a delegar petites responsabilitats -com baixar la brossa- o les senyores grans vídues -que amb prou feines pesen elles mateixes 50 kg-?
Jo m'he formulat aquest tipus d'interrogants moltes i moltíssimes vegades. I de tant en tant, només de tant en tant, em ve un flash que en un instant em permet veure molt gràficament la idea, esquematitzada, amb relacions... un flash que aporta possibles solucions! Després, durant molts anys, i sense adonar-me de què buscava exactament, gairebé sempre he intentat trobar algú interessat per la idea. No pas per rebre'n cap remuneració, que mai l'he pretesa ni desitjada ni demanada. Únicament amb la intenció que algú amb opinió de pes la valorés i me'n retornés una reposta. Favorable o no, però una resposta... Intentava, gairebé sempre sense èxit, fer diana. El resultat immediat: ben poques respostes, moltes decepcions, i encara més ben poques respostes que per a mi han estat de gran qualitat i valor afegit. I el resultat a llarg termini: he guanyat molt bones relacions, basades en la confiança; he guanyat paciència, en aprendre a esperar respostes que rarament arribaven; i he anat modelant aquest projecte, el "Needs'n'Chances".
Ara, fent endressa dels meus pensaments i reflexions, veig que aquest projecte (NnC) ja em ve de molt lluny. I és que ja l'any 2005 vaig enviar a la Generalitat (al Departament de Medi Ambient i Habitatge i algun altre, crec recordar), un document que volia seduir cap a la "Societat de la Imaginació". Un document que volia fer aflorar les enormes oportunitats que oferia l'obertura de l'Administració cap a idees externes, cap a idees procedents d'una ciutadania activa i compromesa pel bé comú i pel sentit comú, entès no només com seny, sinó també com a sentiment de comunitat.
_________________
i cap on va? Needs'n'Chances és una llavor personal amb vocació de derivar cap a un projecte glocal, on passem del jo al nosaltres i on l'abast sigui tant global com local. Perquè l'escenari per a mi ideal seria derivar el blog cap a un espai comú, de suma de les propostes / idees de tots aquells qui penseu, com jo, que els marcs es poden repensar, que els productes o serveis es poden reformular-redissenyar i reinventar, i que els límits sovint no són altres que nosaltres mateixos i la capacitat de fer diana: trobar la persona adequada, amb capacitat d'escoltar i de tenir una ment ben oberta, capaç de comprendre allò que la ciutadania està intentant transmetre i amb la voluntat clara de fer-ho.
I mentre aquest projecte s'obre camí, aniré penjant en aquest blog idees-necessitats: tant les que m'han anat venint els darrers anys i que encara considero interessants, així com d'altres de noves que també pugui tenir.
_________________
Vols col·laborar-hi? fem + i fem xarxa!!! Pots enviar-me la teva idea i la penjo en aquest blog, referenciar-me el blog on la tens penjada o podem trobar-nos al Linkedin, al grup Needs'n'Chances (NnC).
Esquema de la idea original: de la ciutadania cap a les organitzacions amb retorn al ciutadà (Núria Rovira, 2012).
