2013. AP-Carcam. Una càmera al cotxe per prevenir accidents?

Fa uns mesos tornava de la feina com sempre ho faig, en cotxe, i vaig veure que el conductor del davant llençava una cigarreta encesa per la finestra. No ho podia entendre!! com pot ser? ja és incívic llençar qualsevol residu, però una cigarreta encesa... quina poca responsabilitat cap als altres... podia anar a la cara d'un motociclista o ciclista, podia calar foc a algun lloc... el vaig pitar, però de què serveix? aleshores vaig pensar en l'incendi del Pertús i de Portbou de juliol de 2012, que va ser causat per una burilla i on van morir un pare i una filla en fugir del foc... Com saber qui ho havia fet?

En aquell instant, em va venir al cap el que un amic m'havia comentat: duia una càmera de fotos al cotxe amb flash per fer foto dels cotxes que corrien massa; en realitat, crec que era de plàstic i que ni tan sols els feia la foto, sino que només disparava el flash, però deia que automàticament els vehicles reduïen la velocitat (perquè es pensaven que els havia fotografiat un radar). Vaig pensar que òbviament no és possible fer una foto d'algú llençant un paper o una burilla, per la pròpia limitació temporal, però potser sí que es podria enregistrar en video, no? si a l'ordinador hi tenim webcams i ens sembla allò més normal, perquè no tenir carcams al cotxe? vaig fer una cerca a google perquè vaig pensar que ja devia existir, però per "carcam" vaig trobar càmeres pensades per a la pròpia seguretat del vehicle (per a la prevenció de robatoris, per motius d'assegurances... i fins i tot com a garantia personal davant la corrupció policial a Rússia!! o com a prova per les companyies asseguradores, davant tantes circumstàncies excepcionals que a Rússia es registren). I també es fan servir per enregistrar històries personals dins i fora el cotxe.  i altres similars.
En canvi, en aquest cas l'objectiu seria disposar d'una mena de caixa negra dels vehicles, però amb imatge animada, de manera que podrien revelar dades significatives per resoldre accidents, alhora que també podrien detectar-se conductes delictives o sancionables i podrien funcionar com a proves (per ex. en el cas del Pertús). Potser ja existeix, però el passat mes d'abril ho vaig comentar amb uns familiars meus que treballaven a motos de BMW i a Volvo i em van dir que no en tenien coneixement. També em van exposar els seus arguments en contra, principalment centrats en el debat entre privacitat i seguretat i en els reduïts marges dels fabricants (per què li hauria d'interessar a un fabricant de cotxes quan el marge ja és prou petit?).

Davant d'aquests arguments, se m'acut la següent orientació del que es podria anomenar "AP-Carcam" ("accident prevention Carcam" o càmera de cotxes per prevenció d'accidents):
Els vehicles podrien dur de fàbrica dues càmeres de video, una al davant i una altra al darrera. L'objectiu d'aquestes carcams sera disposar d'una eina de control en cas d'accidents, com una mena de tacògraf dels camions: únicament hi tindria accés la policia o qui l'autoritat competent decidís, i en cap cas podria ser alterada (sota greu sanció). Les carcams enregistrarien video sobre una cinta i amb una durada màxima d'una setmana (i aleshores seria esborrat per gravar-hi la nova setmana). Probablement també complirien una altra funció: la dissuassió... I és que ¿com conduiríem tots si els Mossos ens poguessin aturar i en un control rutinari comprovar també alguns talls de les filmacions de les carcams, per comprovar que s'han complert les distàncies de seguretat, etc.? 
Pel que fa als marges dels fabricants, potser no haurien de ser mesures que hagués de valorar positivament el consumidor individual i per tant sotmeses a instal·lació opcional i a criteri (i poder adquisitiu) del client. Potser les AP-carcam simplement podrien ser una mesura obligatòria més de millora de la seguretat dels vehicles, proposada per la UE per implantar en els propers 10 anys...

Bé, veurem com evoluciona. I si us sembla bona idea, ja ho sabeu, podeu fer aportacions o twittejar-ho per veure si arriba a alguna persona o companyia diana!! si més no, a algú que pugui divagar respecte el tema amb criteri i amb amplitud de mires.
 

2012. Un cotxe pensat per viatjar amb mascotes?

El juliol de 2012 ens n'anàvem uns dies fora. Com que seríem fora força dies, volíem prendre el nostre gat, el Línux. Com fer-ho? anàvem nosaltres, els nens, l'equipatge i trastos diversos... i el gat! 

Aleshores va ser quan vaig pensar en unes boníssimes amigues nostres sempre vinculades amb entitats protectores i grans activistes en la defensa dels animals. Elles, la Merce, la Miriam i la Marie (ara  emprenedores a l'Àfrica amb feelingafrica.com), sempre feien "rescats" i sempre van amb gossos i gats amunt i avall, cap al veterinari, cap a casa, cap a un refugi... i alhora, òbviament, a casa tenen moltes mascotes: la Samira, la Mwai, la Lola... i abans també la Linda, l'Alicia... Com s'ho feien per dur les bèsties amunt i avall contínuament? sempre portaven mantes perquè el cotxe no els quedés amb tant de pèl, i també duien sempre dos bols: un pel menjar i un per l'aigua, que els posaven quan les deixaven una estoneta dins el cotxe... i duien moltes altres martingales (corretges, pinso, cotxet per transportar l'Alicia, etc.). També vaig pensar en mon germà gran i l'Eli: sempre van amb els gossos, amb el cotxe ple de pèl i sovint els fa pudor...

I en aquest context, també em va venir al cap el que havia plantejat Alfons Cornella en la presentació de Co-Society en el marc de l'Update núm. 8: Skoda i Imaginarium s'havien hibridat per un nou co-projecte / co-producte, l'Skoda Yeti Imaginarium, amb l'objectiu de fer un cotxe pensat per a les famílies. Per tant, potser al mercat també hi hauria lloc per un cotxe pensat per a persones i famíles amb mascotes??

Vaig comentar aquesta idea amb l'Enrique Rodríguez, un company que he fet mitjançant el grup de LinkedIn Infoexplorers. Li va encantar i em va animar a continuar proposant-la!! i com que l'Enrique és totalment obert de ment i de mires, una autèntica font de visualització i de coneixement, i coincidim plenament en la voluntat de transferir coneixement i idees, em vaig animar a fer més sondejos. La vaig enviar també a Alfons Cornella, qui la va trobar bona i també em va convidar a continuar treballant-hi. Posteriorment vaig enviar-la a Volkswagen, però, no vaig obtenir resposta... I com que em resulta molt difícil accedir a persones amb rellevància i decisió en el món de l'automoció, vaig pensar que era millor deixar-la directament de banda, tot esperant penjar-la un dia com avui. A veure si algun fabricant de cotxes s'anima a oferir aquest servei/disseny especialitzat. Ja no som un nínxol de mercat tan petit!