2013: una app de parcs infantils i recursos per al divertiment

Ja fa un temps que som pares i des d'aleshores coneixem molt bé les necessitats dels nens petits: i entre elles, la necessitat de jugar és bàsica. Jugant adquireixen autoestima i motivació, imaginació, creativitat, hàbits saludables, empatia i sociabilitat, responsabilitat, frustració, límits, reptes... I es passen tot el dia jugant. De fet, des que es lleven fins que van a dormir estan jugant i tots els qui som pares sabem com n'és de difícil arrencar un nen del joc i com guanyem fent de la vida un joc.

En aquest context, moltes de les nostres hores amb els nens es passen als espais públics, i més concretament als parcs infantils. Hi anem cada dia, i hi podem estar entre mitja hora o dues hores, segons l'època de l'any, el temps, les tasques quotidianes a fer... També els visitem en les nostres escapades a altres pobles i ciutats, si bé a vegades ens costa molt trobar-los.

La necessitat:
Així doncs, ja fa dies que ens vam plantejar la següent necessitat:
com localitzar els gronxadors i parcs infantils a tots els pobles de Catalunya? o també de l'Estat i fins i tot d'Europa? de fet, vam fer un creuer pel mediterrani i a la majoria de ciutats era dificilíssim trobar "columpius" o parcs infantils: Cannes, Livorno (vam trobar-ne uns!; lluny, però un bon parc!), Roma... En canvi, a Catalunya tenim moltíssima sort, perquè a gairebé cada poble tenim parcs infantils! (potser perquè les diputacions han ajudat molt a implantar-los, però també perquè els nostres municipis hi creuen i volen ser municipis habitables per a tothom). Però... on són exactament? ens cal passar una bona estona abans no els trobem, perquè poques vegades estan ben indicats i senyalitzats. I quan els trobem, sovint són per una franja d'edat ben diferent dels nostres fills. Podríem saber abans per quines edats són?

La solució: 
seria molt pràctic disposar d'una APP, descarregable via mòbil (i també consultable via web), que tingués els parcs infantils geoposicionats i que permetés obrir una fitxa de cadascun, amb una breu descripció de les edats objectiu i de les instal·lacions (tobogan, gronxadors, circuit, tirolina, rocòdrom, etc.). I estaria molt bé que inclogués la puntuació dels usuaris, així com la possibilitat d'enllaçar a rutes.
Podríem trobar-hi parcs de diferents tipologies, com el parc públic de Sant Guillem, a Llívia  (FANTÀSTIC!! i per a tot tipus d'edats, inclosos adolescents!; amb pista d'skate, camp de futbol, bàsquet...),
Alhora, també s'hi podrien posar altres equipaments públics o privats adreçats al divertiment de la canalla, com txiquiparcs, museus o centres d'interès, parcsAque públics d'interès (com el parc Samà), parcs d'aventura, com el parc Diver del Vendrell...

I com es podria dur a terme?
Aquesta aplicació podria ser finançada des d'administracions públiques fins organitzacions privades amb ànim de lucre que volguessin promoure determinats valors associats a l'ús d'aquestes instal·lacions: espai públic, relació social, felicitat, autonomia personal, divertiment, salut i vides saludables, imaginació... potser una casa de begudes ben coneguda i molt associada a la felicitat? potser una casa de joguines molt associada a la imaginació? potser cases de bolquers, ben associats a l'autonomia personal i les primeres passes? potser cases de farinetes, ben associades a l'alimentació i vides saludables?
O potser podria ser també algun projecte col·laboratiu amb mapes col·laboratius fets per la suma dels usuaris?

Veurem si algú s'anima o si trobem el moment d'impulsar aquesta col·laboració!! us hi animeu?




 

2013. Like:ology, una proposta per seduir els clients a primera vista

Like:ology, un camí per a la seducció, porta d'entrada cap a la difusió

Quantes vegades hem rebut treballs que no ens diuen res, que no entens què et volen dir o que no entens com algú t’ho pot enviar amb aquella pèssima presentació? Quantes vegades hem vist documents i fulls excel pels quals hem de passar hores per esbrinar què signifiquen? Quantes vegades hem rebut 5 arxius junts en un correu-e i necessitem 5 minuts per ordenar-los i saber quin va primer i següents? I quantes vegades hem vist una presentació power-point i ens avorrim tremendament de llegir-la? i el millor de tot, on van a parar aquests materials i quant temps triguem a oblidar-nos-en?

I és que, mentre ens formem, ¿algú s’ha mai dedicat a ensenyar-nos com fer els documents i materials audiovisuals amb un format agradable i comestible, però sobretot capaç de seduir i enamorar el receptor a primera vista? Algú s’ha dedicat a fer-nos entendre que la forma o continent és tan important o més que el contingut?

Jo mateixa vaig sortir de la carrera sense cap mena de formació en aquest àmbit; només amb les experiències de dos professors que em tombaven les tasques i me les feien rectificar per aspectes formals, cosa que a mi em semblava “tan injusta com trivial”. Després, el meu primer cap, va seguir en la mateixa dinàmica, i podia anar al seu despatx fins a 10 vegades amb un informe i que no passés de la simple mirada en diagonal i no mirés el seu contingut. I amb el temps jo mateixa vaig començar a desenvolupar un esperit crític que m’ha conduït a veure la importància d’aquest aspecte (i donar la raó al meu cap i als meus antics professors): fer els materials per agradar al públic objectiu, per a seduir des del primer instant i per aconseguir que el client o públic objectiu el vulgui mirar o llegir més, i el vegi com un material diferent i amb valor afegit, destriat i destacat en el gran núvol d’infoxicació on vivim. És a dir, fer materials (documents, taules, presentacions, videos...) tenint en compte uns criteris bàsics per agradar més, i que jo he anomenat com “Like:ology” (partint de la mateixa filosofia que el fabulós llibre de Nancy Duarte Slide:ology, que vaig conèixer per l'Enrique Rodríguez i a qui sempre estaré agraïda pel descobriment que em va fer). Ja Maurizio Batelli introduïa el terme Likeology l'any 2010 (o és la referència més "antiga" que he trobat), tot obrint pas a un nou concepte encara nou i pendent de definir; ell, però, ho feia aplicant-lo a les xarxes socials. Amb Like:ology vaig més enllà: per mi no es tracta d'aconseguir i consolidar fans i fidelitat en el seguiment, sinó de preparar qualsevol material o suport pensant que el seu objectiu és ser llegit, mirat, vist o escoltat i que ha de seduir des del primer instant. Encara que sembli una obvietat (i de tant evident sovint obviada i ignorada), cal tenir sempre en compte el tercer, el futur receptor, és a dir, qui en serà el públic destinatari, a qui va adreçat i com respondre a la seva necessitat des del primer moment.

_______________________

D’on neix aquesta proposta?

En la meva trajectòria professional sempre he tingut present un tema per a mi fonamental: la comunicació.Com fer arribar millor la informació? i com aconseguir que el tercer l'assimili ràpidament?

Si no aconseguim seduir el lector/consumidor en els primers segons o línies, molt difícilment podrem convèncer-lo de les virtuts del nostre producte o servei, sigui una carta, un informe, un mapa o un cotxe. I en aquest context, sempre dono moltíssima importància a la forma amb què es presenten els documents, els gràfics...

En aquest context, i com que en la meva experiència professional habitualment tracto entre 2 i 4 estudiants de pràctiques a l'any, sovint els intento transferir els coneixements que jo he anat adquirint a partir de l'experiència. I com ho faig? a partir del seu propi aprenentatge experimental: els demanem feines, analitzo tot allò que generen i ho comentem plegats; després ho tornen a fer millorant-ho. Ahora, els demano que reflexionin de tot allò que veuen i que els arriba a les mans i ho mirin amb esperit crític. Sí, segurament pensen que han vingut a aprendre la pràctica del medi ambient i això també intentem ensenyar-los-hi, però els intento transmetre que el COM és tan important com el QUÈ.

Així, en aquests anys de voluntat de transferir coneixement he anat detectant que deixem orfes els nostres estudiants en tot l'àmbit de les habilitats o competències comunicatives. Orfes de coneixements i d'eines absolutament fonamentals avui dia, en un món on la comunicació i la col·laboració són i seran fonamentals per a l'èxit professional (i èxit entès tan sols ja com oportunitat laboral). Pràcticament ningú no els prepara en qüestions formals o de continguts bàsics. Tampoc en l'actitud 2.0 o eines on-line i col·laboratives que poden fer millorar molt els resultats dels projectes. De fet, tots els estudiants que he anat coneixent en aquests anys així m'ho han anat manifestant. Ningú no els esperona l'esperit crític en aquest àmbit ni els fan reflexionar sobre estratègies publicitàries o comunicatives o sobre recursos bàsics com redactar bé fins com fer una taula, quins colors emprar, com identificar-se amb el client, com fer una presentació, etc. Si tenen sort d'anar a caure en alguna persona com jo o com els meus grans mestres involuntaris (algun company, un antic cap hiperexigent, un parell de professors de facultat...), crec que tota la vida donaran importància a aquests aspectes i intentaran parar tanta atenció en el contingut com en la forma. Però si no... i si no tenen algú que els desperti aquesta necessitat, seran grans generadors de continguts que caiguin en el més absolut oblit instantani, siguin en format document com en format audiovisual. Seran grans generadors de mediocritat formal = desinformació, d'infoxicació; seran generadors de materials que potser seran transgressors i molt innovadors, però que ja molt difícilment arribaran a bon port després d'un exigent i rapidíssim cribat que fem els consumidors d'informació..

_________________

I quin és el repte que tenim?

Penso que el nostre sistema educatiu ha d'oferir algun crèdit de síntesi transversal (independent de l'àrea temàtica de la carrera o dels estudis) que cerqui capacitar els estudiants en competències comunicatives i col·laboratives i guanyar valor afegit en els seus resultats. Penso que ens correspon contribuir a crear una generació de professionals molt més propers a les necessitats dels clients i molt més encarats a “fer diana”, i proposo començar a aplicar el concepte “LIKE:ology”, un camí, o fins i tot una manera de fer que vol beure de la ciència, de la publicitat i de l'estètica, però sempre pensant a preparar els materials perquè captivin, sedueixin des del primer instant, o si més no, perquè agradin, perquè siguin fàcils de llegir o visualitzar. Si us interessa la temàtica i voleu contactar amb mi per parlar-ne, ja ho sabeu: podeu fer una entrada al blog o contactar per mail al nurovira2.0@gmail.com

 

2013. AP-Carcam. Una càmera al cotxe per prevenir accidents?

Fa uns mesos tornava de la feina com sempre ho faig, en cotxe, i vaig veure que el conductor del davant llençava una cigarreta encesa per la finestra. No ho podia entendre!! com pot ser? ja és incívic llençar qualsevol residu, però una cigarreta encesa... quina poca responsabilitat cap als altres... podia anar a la cara d'un motociclista o ciclista, podia calar foc a algun lloc... el vaig pitar, però de què serveix? aleshores vaig pensar en l'incendi del Pertús i de Portbou de juliol de 2012, que va ser causat per una burilla i on van morir un pare i una filla en fugir del foc... Com saber qui ho havia fet?

En aquell instant, em va venir al cap el que un amic m'havia comentat: duia una càmera de fotos al cotxe amb flash per fer foto dels cotxes que corrien massa; en realitat, crec que era de plàstic i que ni tan sols els feia la foto, sino que només disparava el flash, però deia que automàticament els vehicles reduïen la velocitat (perquè es pensaven que els havia fotografiat un radar). Vaig pensar que òbviament no és possible fer una foto d'algú llençant un paper o una burilla, per la pròpia limitació temporal, però potser sí que es podria enregistrar en video, no? si a l'ordinador hi tenim webcams i ens sembla allò més normal, perquè no tenir carcams al cotxe? vaig fer una cerca a google perquè vaig pensar que ja devia existir, però per "carcam" vaig trobar càmeres pensades per a la pròpia seguretat del vehicle (per a la prevenció de robatoris, per motius d'assegurances... i fins i tot com a garantia personal davant la corrupció policial a Rússia!! o com a prova per les companyies asseguradores, davant tantes circumstàncies excepcionals que a Rússia es registren). I també es fan servir per enregistrar històries personals dins i fora el cotxe.  i altres similars.
En canvi, en aquest cas l'objectiu seria disposar d'una mena de caixa negra dels vehicles, però amb imatge animada, de manera que podrien revelar dades significatives per resoldre accidents, alhora que també podrien detectar-se conductes delictives o sancionables i podrien funcionar com a proves (per ex. en el cas del Pertús). Potser ja existeix, però el passat mes d'abril ho vaig comentar amb uns familiars meus que treballaven a motos de BMW i a Volvo i em van dir que no en tenien coneixement. També em van exposar els seus arguments en contra, principalment centrats en el debat entre privacitat i seguretat i en els reduïts marges dels fabricants (per què li hauria d'interessar a un fabricant de cotxes quan el marge ja és prou petit?).

Davant d'aquests arguments, se m'acut la següent orientació del que es podria anomenar "AP-Carcam" ("accident prevention Carcam" o càmera de cotxes per prevenció d'accidents):
Els vehicles podrien dur de fàbrica dues càmeres de video, una al davant i una altra al darrera. L'objectiu d'aquestes carcams sera disposar d'una eina de control en cas d'accidents, com una mena de tacògraf dels camions: únicament hi tindria accés la policia o qui l'autoritat competent decidís, i en cap cas podria ser alterada (sota greu sanció). Les carcams enregistrarien video sobre una cinta i amb una durada màxima d'una setmana (i aleshores seria esborrat per gravar-hi la nova setmana). Probablement també complirien una altra funció: la dissuassió... I és que ¿com conduiríem tots si els Mossos ens poguessin aturar i en un control rutinari comprovar també alguns talls de les filmacions de les carcams, per comprovar que s'han complert les distàncies de seguretat, etc.? 
Pel que fa als marges dels fabricants, potser no haurien de ser mesures que hagués de valorar positivament el consumidor individual i per tant sotmeses a instal·lació opcional i a criteri (i poder adquisitiu) del client. Potser les AP-carcam simplement podrien ser una mesura obligatòria més de millora de la seguretat dels vehicles, proposada per la UE per implantar en els propers 10 anys...

Bé, veurem com evoluciona. I si us sembla bona idea, ja ho sabeu, podeu fer aportacions o twittejar-ho per veure si arriba a alguna persona o companyia diana!! si més no, a algú que pugui divagar respecte el tema amb criteri i amb amplitud de mires.
 

2013. I si ens poguéssim menjar la càpsula groga dels ous Kinder?

Fa anys que hem incorporat al nostre dia a dia molts productes d'usar i llençar. Per què no fer-los comestibles? ja ho eren alguns bolígrafs, fets amb Mater-Bi. Seguint amb la mateixa línia, per què no fer uns ous Kinder sencers? per què no fer el contenidor groc interior d'alguna mena de plàstic biodegradable (i comestible) similar, que fins i tot pogués ser suculent (especialment quan ja ara l'has d'obrir amb la boca!)? i filant prim, potser també es podria cercar algun ús de més llarga vida per als seus continguts, no?

Aquest és el correu-e que vaig enviar a I love Kinder a 10/03/2013 (sense resposta) i que avui (02/05/2013) he tornat a enviar, ara a http://www.ferrero.es/. Potser algun dia s'ho plantegen, o potser algun dia algú proposa (o em proposo) fer una petició a Change.org perquè els productes tinguin més llarga vida o siguin reutilitzables... Potser així aconseguiríem canvis... Una idea més a madurar.

Foto: https://www.laguiadelvaron.com/capsula-del-kinder-sorpresa-es-amarilla/ 

Señores,
Me dirijo a ustedes porque quiero hacerles una petición: 

por plena convicción, hace años que intento reducir y prevenir residuos. Pienso que kinder aumentaría ventas si modificaran sus productos hacia productos más sostenibles. Por ej. Muy a pesar mío, en las fiestas de cumpleaños a las que acuden mis hijos se ha puesto de moda sustituir el pastel por un huevo kinder. Nosotros nunca se los compramos por la cantidad de residuos que generan (envoltorio, huevo amarillo y contenido-"juguete"). Y estos años he vuelto a comprobar la mínima utilidad que les dan los niños (los abren y en pocos minutos ya no hacen ni caso al juguete).
En este contexto: ¿por qué no buscar alternativas? alternativas para el envoltorio (o minimizarlo); alternativas para el huevo amarillo (quizá de Mater-bi? y si fuera comestible y de colores distintos?); alternativas para el "juguete" (por ej. algo coleccionable? y más útil y de materiales reciclados?).
Entiendo que mi opinión quizá les parezca ilusa, pero la verdad que es un tema que ya ha salido en varios cumpleaños, comentándolo entre madres.

Estaría encantada de adquirir productos Kinder que sean tan deliciosos como son los suyos y que además sean reciclados, compostables, comestibles o que tiendan a la minimización de residuos. Siempre y cuando se explique que precisamente persiguen también este propósito.

Saludos,

Núria Rovira
_______________________

I la seva resposta de 06/06/2013, que cadascú pot interpretar com vulgui (jo, però, la interpreto com a poca o nul·la comprensió de la meva necessitat, la prevenció de residus):

Estimada Sra. Rovira,

Muchas gracias por ponerse en contacto con nosotros y trasladarnos su opinión. Para Ferrero es muy importante estar al tanto de sus sugerencias para mejorar nuestros servicios y calidad.

Le informamos que todos nuestros productos, y asimismo también Kinder Sorpresa, llevan el punto verde, esto quiere decir que son materiales que se reciclan y que pagamos por ello, por lo que usted si consume un Kinder Sorpresa puede tirar el aluminio al contenedor amarillo y entra en el proceso de gestión de residuos.
Lo mismo pasa con el contenedor de las sorpresas.

Le invitamos a visitar nuestras páginas web www.ferrero.es y www.ilovekinder.com para mantenerse al día de las novedades relacionadas con nuestra empresa.

Reciba un cordial saludo
FERRERO IBÉRICA, S.A.
Servicio de Atención al Cliente

Needs'n'Chances: el repte de convertir les necessitats en oportunitats

Needs'n'Chances: un lloc perquè les idees facin diana
aquest és el nom que dono al meu primer i de moment únic blog... Un blog que neix com un mur o plataforma per expressar les meves necessitats de productes i/o serveis i d'altres detectades pels ciutadans. Per a exposar-les en obert i perquè les organitzacions "diana", obertes i col·laboratives, puguin beneficiar-se'n i convertir-les en oportunitats, tant per a elles mateixes com per a la ciutadania en general. Oportunitats de comerç, de satisfacció, de servei... I també, òbviament, de millora de la comunitat on vivim, cap a unes oportunitats que integrin més els aspectes socials i ambientals.
 
Perquè neix sota la filosofia i convicció que els canvis -i les idees- també poden fluir de la ciutadania cap a les organitzacions (citizen to bussiness o C2B) i cap els governs (citizen to government o C2G), sempre i quan la ciutadania també rebem el feedback o resposta, i sempre i quan també les organitzacions siguin coherents amb aquesta actitud i l'aprofitin adequadament. 


_________________

D'on neix?
Per a mi és el resultat de molts i molts anys de consumidora i ciutadana; molts i molts anys de practicar involutàriament l'escolta activa, l'observació i la detecció de necessitats de nous o millors productes o serveis d'acord amb la pròpia vivència i experiència. És el resultat de pensar com es podrien fer, de veure-hi oportunitats!


I és que... qui no s'ha preguntat mai "com és que han fet aquest producte d'aquesta manera tan poc pràctica?" o... "com és que no trobo un producte que em faci aquesta altra funció?". Per exemple: com és que costa tant llençar la brossa en els contenidors de càrrega lateral? algú ha pensat que és molt difícil prémer la barra de baix amb el peu i alhora aixecar la bossa (que pesa) amb una sola mà i llençar la brossa? i com s'ho deuen fer els nens de 10-12 anys a qui els seus pares ja comencen a delegar petites responsabilitats -com baixar la brossa- o les senyores grans vídues -que amb prou feines pesen elles mateixes 50 kg-?

Jo m'he formulat aquest tipus d'interrogants moltes i moltíssimes vegades. I de tant en tant, només de tant en tant, em ve un flash que en un instant em permet veure molt gràficament la idea, esquematitzada, amb relacions... un flash que aporta possibles solucions! Després, durant molts anys, i sense adonar-me de què buscava exactament, gairebé sempre he intentat trobar algú interessat per la idea. No pas per rebre'n cap remuneració, que mai l'he pretesa ni desitjada ni demanada. Únicament amb la intenció que algú amb opinió de pes la valorés i me'n retornés una reposta. Favorable o no, però una resposta... Intentava, gairebé sempre sense èxit, fer diana. El resultat immediat: ben poques respostes, moltes decepcions, i encara més ben poques respostes que per a mi han estat de gran qualitat i valor afegit. I el resultat a llarg termini: he guanyat molt bones relacions, basades en la confiança; he guanyat paciència, en aprendre a esperar respostes que rarament arribaven; i he anat modelant aquest projecte, el "Needs'n'Chances". 

Ara, fent endressa dels meus pensaments i reflexions, veig que aquest projecte (NnC) ja em ve de molt lluny. I és que  ja l'any 2005 vaig enviar a la Generalitat (al Departament de Medi Ambient i Habitatge i algun altre, crec recordar), un document que volia seduir cap a la "Societat de la Imaginació".  Un document que volia fer aflorar les enormes oportunitats que oferia l'obertura de l'Administració cap a idees externes, cap a idees procedents d'una ciutadania activa i compromesa pel bé comú i pel sentit comú, entès no només com seny, sinó també com a sentiment de comunitat.

_________________

i cap on va? Needs'n'Chances és una llavor personal amb vocació de derivar cap a un projecte glocal, on passem del jo al nosaltres i on l'abast sigui tant global com local. Perquè l'escenari per a mi ideal seria derivar el blog cap a un espai comú, de suma de les propostes / idees de tots aquells qui penseu, com jo, que els marcs es poden repensar, que els productes o serveis es poden reformular-redissenyar i reinventar, i que els límits sovint no són altres que nosaltres mateixos i la capacitat de fer diana: trobar la persona adequada, amb capacitat d'escoltar i de tenir una ment ben oberta, capaç de comprendre allò que la ciutadania està intentant transmetre i amb la voluntat clara de fer-ho.

I mentre aquest projecte s'obre camí, aniré penjant en aquest blog idees-necessitats: tant les que m'han anat venint els darrers anys i que encara considero interessants, així com d'altres de noves que també pugui tenir.
_________________

Vols col·laborar-hi? fem + i fem xarxa!!! Pots enviar-me la teva idea i la penjo en aquest blog, referenciar-me el blog on la tens penjada o podem trobar-nos al Linkedin, al grup Needs'n'Chances (NnC).

Esquema de la idea original: de la ciutadania cap a les organitzacions amb retorn al ciutadà (Núria Rovira, 2012).