2017: let's map our contacts. Let's link contacts to sites!

Many times I want to remember the name of somebody, or the organisation where she works, and I can't! but I usually remember places! 
On the other side, I sometimes have to travel or have a day-trip for business (a meeting with a client or a collaborator). Then, I usually think: is there anybody I know next to there?

A friend of mine, Jordi Sargatal, said that he had a GIS for people, where he used to mark singular people (experts, local people...).  And I decided to use his method to solve my lack of memory. That's why I began to use my google maps as a geo-agenda, for my own contacts. 

Yesterday, when having a Whatsapp chat with some University mates, I wished I knew the location of many people from my university. Where do they live? where do they work? And I thought: mobile phones should have a geo-agenda! As I posted today in Betterific website, wouldn't it be better if the CONTACTS of the mobile phone could also be seen as a MAP? you could introduce people in the map, using the place you choose (1, 2 or 3): 
- the living point, 
- the working point, 
- or the meeting point (where you met that person). 

Even better: we could have privacy levels in our telephone or whatsapp contacts. Level 1 could be open, and you could choose what kind of data you would like to open or close in every level. Afterwards, when introducing a new contact, you could decide if your living / working points could be seen or not, and you could be on your map contacts (once you decided that).

Well, if it already exists, please, let me know, because I will definitely use it! thank you!!

PS: I always think: "map your life, organize your time". Mapping contacts would be a very useful way for organizing our time / life.

2003-2007. El mòbil: una eina per a la seguretat ciutadana

L'any 2003 em va venir al cap una idea senzilla: per què no desenvolupar algun sistema de seguretat i de millora de la percepció de la seguretat que es basés en els telèfons mòbils?

Vaig tenir la idea en ment molt temps, i vaig desenvolupar-la àmpliament i la vaig enviar al més inimaginable espectre de persones i institucions. Vaig obtenir diverses respostes, habitualment basades en el silenci o en la infravaloració i desestimació d'entrada, fins que l'any 2006 vaig enviar-la a Alfons Cornella, director d'Infonomia, web i xarxa que feia poc que jo coneixia i que m'havia captivat. La meva sorpresa va ser majúscula quan primerament vaig obtenir una resposta interessada per la idea, i després van publicar-la, l'any 2007, a la revista IF núm. 50, a una nova secció titulada "borsa d'idees" (actualment encara consultable on-line). Aquella publicació em va permetre contactar amb Ramon Moles, director de l'Escola de Prevenció i Seguretat Integral de la UAB. Vaig entrevistar-me amb ell i vaig explicar-li les vicissituds de la idea que jo proposava, i el rosari de persones i accions que havia dut a terme per únicament saber si era esbojarrada o podia tenir interès per alguna empresa de telefonia mòbil. Ell va ser qui finalment em va fer desistir de noves gestions: vaig aclarir que el RACC ja havia començat oferir un servei similar al jo proposava (un autolocalitzador voluntari vinculat a la localització del mòbil) i que el servei complementari que jo també proposava (una centraleta d'atenció a trucades per donar conversa i reduir la percepció d'inseguretat) era molt costós.

En resum: que vaig estar uns 4 anys convençuda de l'oportunitat que oferien els mòbils en la seguretat ciutadana, i no anava pas desencaminada, però fins trobar l'Alfons Cornella no havia estat capaç de trobar algú amb escolta activa, ment oberta, capacitat de valoració i d'enllaç o connexió amb persones especialitzades del sector... Va ser un camí tortuós amb un resultat a priori poc motivador (ja existia un servei similar, però diferent de com jo el plantejava, i la part que per a mi era molt important era molt costosa). En canvi, no ho vaig viure com un fracàs o frustració, sinó amb l'alegria immensa d'haver trobat el receptor idoni, una diana (Alfons Cornella i Infonomia, que alhora em van derivar a Ramon Moles), i d'haver obtingut l'interès per part d'una opinió tècnica de pes  i d'haver obtingut la seva resposta argumentada. Ara sí que veia sentit a la resposta!!! no era pas una resposta procedent del silenci, la desestimació per menyspreu o per desídia, sinó una resposta de valor, justificada tècnicament i amb arguments sòlids.

Actualització de 2017:
De tota manera, penso que el temps ens ha donat la raó a les dones, que tenim aquesta necessitat. I els Sanfermines de 2017 vaig descobrir una app que ho feia realitat: Alert Corps. Ara, però, cal una app que no només millori la seguretat (i la localització), sinó també la percepció. Per què no una app col·laborativa on les persones que tinguem aquesta necessitat en un moment concret puguem trucar d'altres que estan disponibles?