Fa uns mesos tornava de la feina com sempre ho faig, en cotxe, i vaig veure que el conductor del davant llençava una cigarreta encesa per la finestra. No ho podia entendre!! com pot ser? ja és incívic llençar qualsevol residu, però una cigarreta encesa... quina poca responsabilitat cap als altres... podia anar a la cara d'un motociclista o ciclista, podia calar foc a algun lloc... el vaig pitar, però de què serveix? aleshores vaig pensar en l'incendi del Pertús i de Portbou de juliol de 2012, que va ser causat per una burilla i on van morir un pare i una filla en fugir del foc... Com saber qui ho havia fet?
En aquell instant, em va venir al cap el que un amic m'havia comentat: duia una càmera de fotos al cotxe amb flash per fer foto dels cotxes que corrien massa; en realitat, crec que era de plàstic i que ni tan sols els feia la foto, sino que només disparava el flash, però deia que automàticament els vehicles reduïen la velocitat (perquè es pensaven que els havia fotografiat un radar). Vaig pensar que òbviament no és possible fer una foto d'algú llençant un paper o una burilla, per la pròpia limitació temporal, però potser sí que es podria enregistrar en video, no? si a l'ordinador hi tenim webcams i ens sembla allò més normal, perquè no tenir carcams al cotxe? vaig fer una cerca a google perquè vaig pensar que ja devia existir, però per "carcam" vaig trobar càmeres pensades per a la pròpia seguretat del vehicle (per a la prevenció de robatoris, per motius d'assegurances... i fins i tot com a garantia personal davant la corrupció policial a Rússia!! o com a prova per les companyies asseguradores, davant tantes circumstàncies excepcionals que a Rússia es registren). I també es fan servir per enregistrar històries personals dins i fora el cotxe. i altres similars.
En canvi, en aquest cas l'objectiu seria disposar d'una mena de caixa negra dels vehicles, però amb imatge animada, de manera que podrien revelar dades significatives per resoldre accidents, alhora que també podrien detectar-se conductes delictives o sancionables i podrien funcionar com a proves (per ex. en el cas del Pertús). Potser ja existeix, però el passat mes d'abril ho vaig comentar amb uns familiars meus que treballaven a motos de BMW i a Volvo i em van dir que no en tenien coneixement. També em van exposar els seus arguments en contra, principalment centrats en el debat entre privacitat i seguretat i en els reduïts marges dels fabricants (per què li hauria d'interessar a un fabricant de cotxes quan el marge ja és prou petit?).
Davant d'aquests arguments, se m'acut la següent orientació del que es podria anomenar "AP-Carcam" ("accident prevention Carcam" o càmera de cotxes per prevenció d'accidents):
Els vehicles podrien dur de fàbrica dues càmeres de video, una al davant i una altra al darrera. L'objectiu d'aquestes carcams sera disposar d'una eina de control en cas d'accidents, com una mena de tacògraf dels camions: únicament hi tindria accés la policia o qui l'autoritat competent decidís, i en cap cas podria ser alterada (sota greu sanció). Les carcams enregistrarien video sobre una cinta i amb una durada màxima d'una setmana (i aleshores seria esborrat per gravar-hi la nova setmana). Probablement també complirien una altra funció: la dissuassió... I és que ¿com conduiríem tots si els Mossos ens poguessin aturar i en un control rutinari comprovar també alguns talls de les filmacions de les carcams, per comprovar que s'han complert les distàncies de seguretat, etc.?
Pel que fa als marges dels fabricants, potser no haurien de ser mesures que hagués de valorar positivament el consumidor individual i per tant sotmeses a instal·lació opcional i a criteri (i poder adquisitiu) del client. Potser les AP-carcam simplement podrien ser una mesura obligatòria més de millora de la seguretat dels vehicles, proposada per la UE per implantar en els propers 10 anys...
Bé, veurem com evoluciona. I si us sembla bona idea, ja ho sabeu, podeu fer aportacions o twittejar-ho per veure si arriba a alguna persona o companyia diana!! si més no, a algú que pugui divagar respecte el tema amb criteri i amb amplitud de mires.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris seguretat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris seguretat. Mostrar tots els missatges
dilluns, 10 de juny del 2013
dimecres, 3 d’abril del 2013
2003-2007. El mòbil: una eina per a la seguretat ciutadana
L'any 2003 em va venir al cap una idea senzilla: per què no desenvolupar algun sistema de seguretat i de millora de la percepció de la seguretat que es basés en els telèfons mòbils?
Vaig tenir la idea en ment molt temps, i vaig desenvolupar-la àmpliament i la vaig enviar al més inimaginable espectre de persones i institucions. Vaig obtenir diverses respostes, habitualment basades en el silenci o en la infravaloració i desestimació d'entrada, fins que l'any 2006 vaig enviar-la a Alfons Cornella, director d'Infonomia, web i xarxa que feia poc que jo coneixia i que m'havia captivat. La meva sorpresa va ser majúscula quan primerament vaig obtenir una resposta interessada per la idea, i després van publicar-la, l'any 2007, a la revista IF núm. 50, a una nova secció titulada "borsa d'idees" (actualment encara consultable on-line). Aquella publicació em va permetre contactar amb Ramon Moles, director de l'Escola de Prevenció i Seguretat Integral de la UAB. Vaig entrevistar-me amb ell i vaig explicar-li les vicissituds de la idea que jo proposava, i el rosari de persones i accions que havia dut a terme per únicament saber si era esbojarrada o podia tenir interès per alguna empresa de telefonia mòbil. Ell va ser qui finalment em va fer desistir de noves gestions: vaig aclarir que el RACC ja havia començat oferir un servei similar al jo proposava (un autolocalitzador voluntari vinculat a la localització del mòbil) i que el servei complementari que jo també proposava (una centraleta d'atenció a trucades per donar conversa i reduir la percepció d'inseguretat) era molt costós.
En resum: que vaig estar uns 4 anys convençuda de l'oportunitat que oferien els mòbils en la seguretat ciutadana, i no anava pas desencaminada, però fins trobar l'Alfons Cornella no havia estat capaç de trobar algú amb escolta activa, ment oberta, capacitat de valoració i d'enllaç o connexió amb persones especialitzades del sector... Va ser un camí tortuós amb un resultat a priori poc motivador (ja existia un servei similar, però diferent de com jo el plantejava, i la part que per a mi era molt important era molt costosa). En canvi, no ho vaig viure com un fracàs o frustració, sinó amb l'alegria immensa d'haver trobat el receptor idoni, una diana (Alfons Cornella i Infonomia, que alhora em van derivar a Ramon Moles), i d'haver obtingut l'interès per part d'una opinió tècnica de pes i d'haver obtingut la seva resposta argumentada. Ara sí que veia sentit a la resposta!!! no era pas una resposta procedent del silenci, la desestimació per menyspreu o per desídia, sinó una resposta de valor, justificada tècnicament i amb arguments sòlids.
Actualització de 2017:
De tota manera, penso que el temps ens ha donat la raó a les dones, que tenim aquesta necessitat. I els Sanfermines de 2017 vaig descobrir una app que ho feia realitat: Alert Corps. Ara, però, cal una app que no només millori la seguretat (i la localització), sinó també la percepció. Per què no una app col·laborativa on les persones que tinguem aquesta necessitat en un moment concret puguem trucar d'altres que estan disponibles?
Vaig tenir la idea en ment molt temps, i vaig desenvolupar-la àmpliament i la vaig enviar al més inimaginable espectre de persones i institucions. Vaig obtenir diverses respostes, habitualment basades en el silenci o en la infravaloració i desestimació d'entrada, fins que l'any 2006 vaig enviar-la a Alfons Cornella, director d'Infonomia, web i xarxa que feia poc que jo coneixia i que m'havia captivat. La meva sorpresa va ser majúscula quan primerament vaig obtenir una resposta interessada per la idea, i després van publicar-la, l'any 2007, a la revista IF núm. 50, a una nova secció titulada "borsa d'idees" (actualment encara consultable on-line). Aquella publicació em va permetre contactar amb Ramon Moles, director de l'Escola de Prevenció i Seguretat Integral de la UAB. Vaig entrevistar-me amb ell i vaig explicar-li les vicissituds de la idea que jo proposava, i el rosari de persones i accions que havia dut a terme per únicament saber si era esbojarrada o podia tenir interès per alguna empresa de telefonia mòbil. Ell va ser qui finalment em va fer desistir de noves gestions: vaig aclarir que el RACC ja havia començat oferir un servei similar al jo proposava (un autolocalitzador voluntari vinculat a la localització del mòbil) i que el servei complementari que jo també proposava (una centraleta d'atenció a trucades per donar conversa i reduir la percepció d'inseguretat) era molt costós.En resum: que vaig estar uns 4 anys convençuda de l'oportunitat que oferien els mòbils en la seguretat ciutadana, i no anava pas desencaminada, però fins trobar l'Alfons Cornella no havia estat capaç de trobar algú amb escolta activa, ment oberta, capacitat de valoració i d'enllaç o connexió amb persones especialitzades del sector... Va ser un camí tortuós amb un resultat a priori poc motivador (ja existia un servei similar, però diferent de com jo el plantejava, i la part que per a mi era molt important era molt costosa). En canvi, no ho vaig viure com un fracàs o frustració, sinó amb l'alegria immensa d'haver trobat el receptor idoni, una diana (Alfons Cornella i Infonomia, que alhora em van derivar a Ramon Moles), i d'haver obtingut l'interès per part d'una opinió tècnica de pes i d'haver obtingut la seva resposta argumentada. Ara sí que veia sentit a la resposta!!! no era pas una resposta procedent del silenci, la desestimació per menyspreu o per desídia, sinó una resposta de valor, justificada tècnicament i amb arguments sòlids.
Actualització de 2017:
De tota manera, penso que el temps ens ha donat la raó a les dones, que tenim aquesta necessitat. I els Sanfermines de 2017 vaig descobrir una app que ho feia realitat: Alert Corps. Ara, però, cal una app que no només millori la seguretat (i la localització), sinó també la percepció. Per què no una app col·laborativa on les persones que tinguem aquesta necessitat en un moment concret puguem trucar d'altres que estan disponibles?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)