de 2007 a 2010, un gir en el meu focus d'interès: del territori cap al coneixement

Si bé aquest post divergeix molt de l'objecte del blog, penso que també val la pena explicar el canvi d'orientació personal que vaig viure en aquests anys: 

des de mitjans dels anys 90 vaig ser membre activa en la defensa del territori. Vaig aprendre i reflexionar molt en aquest àmbit i també vaig anar vivint en primera persona els greus efectes socials i econòmics d'un desenvolupament urbanístic salvatge. Vaig viure-ho amb molta intensitat i molta angoixa i tristor, ja que el meu entorn desapareixia ja no any rera any, sinó dia rera dia... En aquests anys d'activitat ecologista, vaig intentar aportar el meu coneixement ambiental i urbanístic, alhora que també vaig intentar potenciar la creació de nou coneixement en aquest àmbit i vaig intentar fomentar les xarxes i connexions de professionals i entitats vinculats al territori.

L'any 2008 va ser un punt d'inflexió: la crisis va arribar amb força al sector de la construcció, i tot feia preveure (com així ha estat) que continuaria. Lamentàvem molt el que venia, però alhora ens va suposar un alliberament tant físic com mental: la predació trepidant del territori s'havia acabat. Començava una nova etapa, una etapa que requeriria allò que tant havíem demandat als nostres governants: alternatives econòmiques, i que fossin alternatives (més) verdes i socialment més responsables. Alhora, coincidia amb una nova etapa per a mi que requeria conciliar la vida familiar i laboral, i per tant també requeria una actitud vitalista, positiva i allunyada de l'angoixa provocada per l'estrès derivat del creixement urbanístic (que us confirmo que existeix).

En aquest context, i fruit de la meva inquietud contínua per aprendre i per entendre processos del meu entorn, el meu focus d'atenció va poder virar: del territori cap a la innovació i el coneixement. El meu clar node de connexió entre ambdós àmbits va ser una persona: Jordi Sargatal, ex-director de la Fundació Territori i Paisatge. Amb ell havíem parlat moltíssim del territori, del paisatge, d'ocells i fauna... però també de la importància de la comunicació per traslladar missatges, de la imaginació i del seu potencial per introduir canvis... Teníem (i tenim) molts interessos comuns i ens ho passàvem fantàsticament bé fent volar la imaginació!! i en la seva actitud vital de ser "font de coneixement" em va anar actualitzant durant anys d'elements que per a mi, vistos en la distància, han estat fonamentals en la meva trajectòria professional i personal. Certament, el Jordi va ser tot un punt d'inflexió per a mi! (gràcies Jordi!). També mitjançant ell vaig tenir coneixement de l'Alfons Cornella, Infonomia, Ashoka... i parlant amb ell vaig anar deixant enrera el que havia estat la meva preocupació principal (la pèrdua del territori i del paisatge i els efectes socioeconòmics i ambientals que se'n derivaven). Així, sense adonar-me'n, vaig anar omplint el buit per un focus diferent i molt positiu: la imaginació, la innovació i el convenciment que el talent i la societat del coneixement són i seran claus pel nostre desenvolupament present i futur i pel nostre posicionament, el qual penso que ha de passar per l'emprenedoria i les empreses, alhora estretament lligades a la conservació i millora de l'entorn-sostenibilitat i la responsabilitat social.

Needs'n'Chances: el repte de convertir les necessitats en oportunitats

Needs'n'Chances: un lloc perquè les idees facin diana
aquest és el nom que dono al meu primer i de moment únic blog... Un blog que neix com un mur o plataforma per expressar les meves necessitats de productes i/o serveis i d'altres detectades pels ciutadans. Per a exposar-les en obert i perquè les organitzacions "diana", obertes i col·laboratives, puguin beneficiar-se'n i convertir-les en oportunitats, tant per a elles mateixes com per a la ciutadania en general. Oportunitats de comerç, de satisfacció, de servei... I també, òbviament, de millora de la comunitat on vivim, cap a unes oportunitats que integrin més els aspectes socials i ambientals.
 
Perquè neix sota la filosofia i convicció que els canvis -i les idees- també poden fluir de la ciutadania cap a les organitzacions (citizen to bussiness o C2B) i cap els governs (citizen to government o C2G), sempre i quan la ciutadania també rebem el feedback o resposta, i sempre i quan també les organitzacions siguin coherents amb aquesta actitud i l'aprofitin adequadament. 


_________________

D'on neix?
Per a mi és el resultat de molts i molts anys de consumidora i ciutadana; molts i molts anys de practicar involutàriament l'escolta activa, l'observació i la detecció de necessitats de nous o millors productes o serveis d'acord amb la pròpia vivència i experiència. És el resultat de pensar com es podrien fer, de veure-hi oportunitats!


I és que... qui no s'ha preguntat mai "com és que han fet aquest producte d'aquesta manera tan poc pràctica?" o... "com és que no trobo un producte que em faci aquesta altra funció?". Per exemple: com és que costa tant llençar la brossa en els contenidors de càrrega lateral? algú ha pensat que és molt difícil prémer la barra de baix amb el peu i alhora aixecar la bossa (que pesa) amb una sola mà i llençar la brossa? i com s'ho deuen fer els nens de 10-12 anys a qui els seus pares ja comencen a delegar petites responsabilitats -com baixar la brossa- o les senyores grans vídues -que amb prou feines pesen elles mateixes 50 kg-?

Jo m'he formulat aquest tipus d'interrogants moltes i moltíssimes vegades. I de tant en tant, només de tant en tant, em ve un flash que en un instant em permet veure molt gràficament la idea, esquematitzada, amb relacions... un flash que aporta possibles solucions! Després, durant molts anys, i sense adonar-me de què buscava exactament, gairebé sempre he intentat trobar algú interessat per la idea. No pas per rebre'n cap remuneració, que mai l'he pretesa ni desitjada ni demanada. Únicament amb la intenció que algú amb opinió de pes la valorés i me'n retornés una reposta. Favorable o no, però una resposta... Intentava, gairebé sempre sense èxit, fer diana. El resultat immediat: ben poques respostes, moltes decepcions, i encara més ben poques respostes que per a mi han estat de gran qualitat i valor afegit. I el resultat a llarg termini: he guanyat molt bones relacions, basades en la confiança; he guanyat paciència, en aprendre a esperar respostes que rarament arribaven; i he anat modelant aquest projecte, el "Needs'n'Chances". 

Ara, fent endressa dels meus pensaments i reflexions, veig que aquest projecte (NnC) ja em ve de molt lluny. I és que  ja l'any 2005 vaig enviar a la Generalitat (al Departament de Medi Ambient i Habitatge i algun altre, crec recordar), un document que volia seduir cap a la "Societat de la Imaginació".  Un document que volia fer aflorar les enormes oportunitats que oferia l'obertura de l'Administració cap a idees externes, cap a idees procedents d'una ciutadania activa i compromesa pel bé comú i pel sentit comú, entès no només com seny, sinó també com a sentiment de comunitat.

_________________

i cap on va? Needs'n'Chances és una llavor personal amb vocació de derivar cap a un projecte glocal, on passem del jo al nosaltres i on l'abast sigui tant global com local. Perquè l'escenari per a mi ideal seria derivar el blog cap a un espai comú, de suma de les propostes / idees de tots aquells qui penseu, com jo, que els marcs es poden repensar, que els productes o serveis es poden reformular-redissenyar i reinventar, i que els límits sovint no són altres que nosaltres mateixos i la capacitat de fer diana: trobar la persona adequada, amb capacitat d'escoltar i de tenir una ment ben oberta, capaç de comprendre allò que la ciutadania està intentant transmetre i amb la voluntat clara de fer-ho.

I mentre aquest projecte s'obre camí, aniré penjant en aquest blog idees-necessitats: tant les que m'han anat venint els darrers anys i que encara considero interessants, així com d'altres de noves que també pugui tenir.
_________________

Vols col·laborar-hi? fem + i fem xarxa!!! Pots enviar-me la teva idea i la penjo en aquest blog, referenciar-me el blog on la tens penjada o podem trobar-nos al Linkedin, al grup Needs'n'Chances (NnC).

Esquema de la idea original: de la ciutadania cap a les organitzacions amb retorn al ciutadà (Núria Rovira, 2012).