Like:ology, un camí per a la seducció, porta d'entrada cap a la difusió
Quantes vegades hem rebut treballs que no ens diuen res, que no entens què
et volen dir o que no entens com algú t’ho pot enviar amb aquella pèssima
presentació? Quantes vegades hem vist documents i fulls
excel pels quals hem de passar hores per esbrinar què signifiquen? Quantes
vegades hem rebut 5 arxius junts en un correu-e i necessitem 5 minuts per
ordenar-los i saber quin va primer i següents? I quantes vegades hem vist una
presentació power-point i ens avorrim tremendament de llegir-la? i el millor de
tot, on van a parar aquests materials i quant temps
triguem a oblidar-nos-en?
I és que, mentre ens formem, ¿algú s’ha mai dedicat a ensenyar-nos com
fer els documents i materials audiovisuals amb un format agradable i
comestible, però sobretot capaç de seduir
i enamorar el receptor a primera vista? Algú s’ha dedicat a fer-nos entendre que la forma o continent és tan
important o més que el contingut?
Jo mateixa vaig sortir de la carrera sense cap mena de formació en aquest
àmbit; només amb les experiències de dos professors que em tombaven les tasques
i me les feien rectificar per aspectes formals, cosa que a mi em semblava “tan
injusta com trivial”. Després, el meu primer cap, va seguir en la mateixa
dinàmica, i podia anar al seu despatx fins a 10 vegades amb un informe i que no
passés de la simple mirada en diagonal i no mirés el seu contingut. I amb el
temps jo mateixa vaig començar a desenvolupar un esperit crític que m’ha
conduït a veure la importància d’aquest aspecte (i donar la raó al meu cap i
als meus antics professors): fer els materials per agradar al públic
objectiu, per a seduir des del primer instant i per aconseguir que el client o
públic objectiu el vulgui mirar o llegir més, i el vegi com un material
diferent i amb valor afegit, destriat i destacat en el gran núvol
d’infoxicació on vivim. És a dir, fer materials (documents, taules,
presentacions, videos...) tenint en compte uns criteris bàsics per agradar més,
i que jo he anomenat com “Like:ology” (partint de la mateixa filosofia que el fabulós llibre de Nancy Duarte Slide:ology, que
vaig conèixer per l'Enrique Rodríguez i a qui sempre
estaré agraïda pel descobriment que em va fer). Ja Maurizio Batelli introduïa
el terme Likeology l'any 2010 (o és la
referència més "antiga" que he trobat), tot obrint pas a un nou
concepte encara nou i pendent de definir; ell, però, ho feia aplicant-lo a les xarxes socials. Amb Like:ology
vaig més enllà: per mi no es tracta d'aconseguir i consolidar fans i fidelitat
en el seguiment, sinó de preparar qualsevol material o suport pensant que el
seu objectiu és ser llegit, mirat, vist o escoltat i que ha de seduir des del
primer instant. Encara que sembli una obvietat (i de tant evident sovint
obviada i ignorada), cal tenir sempre en compte el tercer, el futur receptor,
és a dir, qui en serà el públic destinatari, a qui va adreçat i com respondre a
la seva necessitat des del primer moment.
_______________________
D’on neix aquesta proposta?
En la meva trajectòria professional sempre he tingut present un tema per a
mi fonamental: la comunicació.Com fer arribar millor la informació? i
com aconseguir que el tercer l'assimili ràpidament?
Si no aconseguim seduir el lector/consumidor en els primers segons o
línies, molt difícilment podrem convèncer-lo de
les virtuts del nostre producte o servei, sigui una carta, un informe, un mapa
o un cotxe. I en aquest context, sempre dono moltíssima importància a la forma
amb què es presenten els documents, els gràfics...
En aquest context, i com que en la meva experiència professional habitualment
tracto entre 2 i 4 estudiants de pràctiques a l'any, sovint els intento
transferir els coneixements que jo he anat adquirint a partir de l'experiència.
I com ho faig? a partir del seu propi aprenentatge experimental: els demanem
feines, analitzo tot allò que generen i ho comentem plegats; després ho tornen
a fer millorant-ho. Ahora, els demano que reflexionin de tot allò que veuen i
que els arriba a les mans i ho mirin amb esperit crític. Sí, segurament pensen
que han vingut a aprendre la pràctica del medi ambient i això també intentem
ensenyar-los-hi, però els intento transmetre que el COM és tan important com
el QUÈ.
Així, en aquests anys de voluntat de transferir coneixement he anat
detectant que deixem orfes els nostres estudiants en tot
l'àmbit de les habilitats o competències comunicatives.
Orfes de coneixements i d'eines absolutament fonamentals avui dia, en un món on
la comunicació i la col·laboració són i seran fonamentals per a l'èxit
professional (i èxit entès tan sols ja com oportunitat laboral). Pràcticament
ningú no els prepara en qüestions formals o de continguts bàsics. Tampoc en
l'actitud 2.0 o eines on-line i col·laboratives que poden fer millorar
molt els resultats dels projectes. De fet, tots els estudiants que he anat
coneixent en aquests anys així m'ho han anat manifestant. Ningú no els esperona
l'esperit crític en aquest àmbit ni els fan reflexionar sobre estratègies
publicitàries o comunicatives o sobre recursos bàsics com redactar bé fins com
fer una taula, quins colors emprar, com identificar-se amb el client, com fer
una presentació, etc. Si tenen sort d'anar a caure en alguna persona com jo o
com els meus grans mestres involuntaris (algun company, un antic cap
hiperexigent, un parell de professors de facultat...), crec que tota la vida
donaran importància a aquests aspectes i intentaran parar tanta atenció en el
contingut com en la forma. Però si no... i si no tenen algú que els desperti
aquesta necessitat, seran grans generadors de continguts que caiguin en el més
absolut oblit instantani, siguin en format document com en format audiovisual.
Seran grans generadors de mediocritat formal = desinformació, d'infoxicació;
seran generadors de materials que potser seran transgressors i molt innovadors,
però que ja molt difícilment arribaran a bon port després d'un exigent i
rapidíssim cribat que fem els consumidors d'informació..
_________________
I quin és el repte que tenim?
Penso que el nostre
sistema educatiu ha d'oferir algun crèdit de síntesi transversal (independent
de l'àrea temàtica de la carrera o dels estudis) que cerqui capacitar els
estudiants en competències comunicatives i col·laboratives i guanyar valor
afegit en els seus resultats. Penso que ens correspon contribuir a crear
una generació de professionals molt més propers a les necessitats dels clients
i molt més encarats a “fer diana”, i proposo començar a aplicar el concepte
“LIKE:ology”, un camí, o fins i tot una manera de fer que vol beure de la ciència, de la publicitat i de l'estètica, però sempre pensant a preparar els materials perquè captivin,
sedueixin des del primer instant, o si més no, perquè agradin, perquè siguin
fàcils de llegir o visualitzar. Si us interessa la temàtica i voleu
contactar amb mi per parlar-ne, ja ho sabeu: podeu fer una entrada al blog o
contactar per mail al nurovira2.0@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada