Si bé aquest post divergeix molt de l'objecte del blog, penso que també val la pena explicar el canvi d'orientació personal que vaig viure en aquests anys:
des de mitjans dels anys 90 vaig ser membre activa en la defensa del territori. Vaig aprendre i reflexionar molt en aquest àmbit i també vaig anar vivint en primera persona els greus efectes socials i econòmics d'un desenvolupament urbanístic salvatge. Vaig viure-ho amb molta intensitat i molta angoixa i tristor, ja que el meu entorn desapareixia ja no any rera any, sinó dia rera dia... En aquests anys d'activitat ecologista, vaig intentar aportar el meu coneixement ambiental i urbanístic, alhora que també vaig intentar potenciar la creació de nou coneixement en aquest àmbit i vaig intentar fomentar les xarxes i connexions de professionals i entitats vinculats al territori.
L'any 2008 va ser un punt d'inflexió: la crisis va arribar amb força al sector de la construcció, i tot feia preveure (com així ha estat) que continuaria. Lamentàvem molt el que venia, però alhora ens va suposar un alliberament tant físic com mental: la predació trepidant del territori s'havia acabat. Començava una nova etapa, una etapa que requeriria allò que tant havíem demandat als nostres governants: alternatives econòmiques, i que fossin alternatives (més) verdes i socialment més responsables. Alhora, coincidia amb una nova etapa per a mi que requeria conciliar la vida familiar i laboral, i per tant també requeria una actitud vitalista, positiva i allunyada de l'angoixa provocada per l'estrès derivat del creixement urbanístic (que us confirmo que existeix).
En aquest context, i fruit de la meva inquietud contínua per aprendre i per entendre processos del meu entorn, el meu focus d'atenció va poder virar: del territori cap a la innovació i el coneixement. El meu clar node de connexió entre ambdós àmbits va ser una persona: Jordi Sargatal, ex-director de la Fundació Territori i Paisatge. Amb ell havíem parlat moltíssim del territori, del paisatge, d'ocells i fauna... però també de la importància de la comunicació per traslladar missatges, de la imaginació i del seu potencial per introduir canvis... Teníem (i tenim) molts interessos comuns i ens ho passàvem fantàsticament bé fent volar la imaginació!! i en la seva actitud vital de ser "font de coneixement" em va anar actualitzant durant anys d'elements que per a mi, vistos en la distància, han estat fonamentals en la meva trajectòria professional i personal. Certament, el Jordi va ser tot un punt d'inflexió per a mi! (gràcies Jordi!). També mitjançant ell vaig tenir coneixement de l'Alfons Cornella, Infonomia, Ashoka... i parlant amb ell vaig anar deixant enrera el que havia estat la meva preocupació principal (la pèrdua del territori i del paisatge i els efectes socioeconòmics i ambientals que se'n derivaven). Així, sense adonar-me'n, vaig anar omplint el buit per un focus diferent i molt positiu: la imaginació, la innovació i el convenciment que el talent i la societat del coneixement són i seran claus pel nostre desenvolupament present i futur i pel nostre posicionament, el qual penso que ha de passar per l'emprenedoria i les empreses, alhora estretament lligades a la conservació i millora de l'entorn-sostenibilitat i la responsabilitat social.
des de mitjans dels anys 90 vaig ser membre activa en la defensa del territori. Vaig aprendre i reflexionar molt en aquest àmbit i també vaig anar vivint en primera persona els greus efectes socials i econòmics d'un desenvolupament urbanístic salvatge. Vaig viure-ho amb molta intensitat i molta angoixa i tristor, ja que el meu entorn desapareixia ja no any rera any, sinó dia rera dia... En aquests anys d'activitat ecologista, vaig intentar aportar el meu coneixement ambiental i urbanístic, alhora que també vaig intentar potenciar la creació de nou coneixement en aquest àmbit i vaig intentar fomentar les xarxes i connexions de professionals i entitats vinculats al territori.
L'any 2008 va ser un punt d'inflexió: la crisis va arribar amb força al sector de la construcció, i tot feia preveure (com així ha estat) que continuaria. Lamentàvem molt el que venia, però alhora ens va suposar un alliberament tant físic com mental: la predació trepidant del territori s'havia acabat. Començava una nova etapa, una etapa que requeriria allò que tant havíem demandat als nostres governants: alternatives econòmiques, i que fossin alternatives (més) verdes i socialment més responsables. Alhora, coincidia amb una nova etapa per a mi que requeria conciliar la vida familiar i laboral, i per tant també requeria una actitud vitalista, positiva i allunyada de l'angoixa provocada per l'estrès derivat del creixement urbanístic (que us confirmo que existeix).
En aquest context, i fruit de la meva inquietud contínua per aprendre i per entendre processos del meu entorn, el meu focus d'atenció va poder virar: del territori cap a la innovació i el coneixement. El meu clar node de connexió entre ambdós àmbits va ser una persona: Jordi Sargatal, ex-director de la Fundació Territori i Paisatge. Amb ell havíem parlat moltíssim del territori, del paisatge, d'ocells i fauna... però també de la importància de la comunicació per traslladar missatges, de la imaginació i del seu potencial per introduir canvis... Teníem (i tenim) molts interessos comuns i ens ho passàvem fantàsticament bé fent volar la imaginació!! i en la seva actitud vital de ser "font de coneixement" em va anar actualitzant durant anys d'elements que per a mi, vistos en la distància, han estat fonamentals en la meva trajectòria professional i personal. Certament, el Jordi va ser tot un punt d'inflexió per a mi! (gràcies Jordi!). També mitjançant ell vaig tenir coneixement de l'Alfons Cornella, Infonomia, Ashoka... i parlant amb ell vaig anar deixant enrera el que havia estat la meva preocupació principal (la pèrdua del territori i del paisatge i els efectes socioeconòmics i ambientals que se'n derivaven). Així, sense adonar-me'n, vaig anar omplint el buit per un focus diferent i molt positiu: la imaginació, la innovació i el convenciment que el talent i la societat del coneixement són i seran claus pel nostre desenvolupament present i futur i pel nostre posicionament, el qual penso que ha de passar per l'emprenedoria i les empreses, alhora estretament lligades a la conservació i millora de l'entorn-sostenibilitat i la responsabilitat social.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada