2003-2007. El mòbil: una eina per a la seguretat ciutadana

L'any 2003 em va venir al cap una idea senzilla: per què no desenvolupar algun sistema de seguretat i de millora de la percepció de la seguretat que es basés en els telèfons mòbils?

Vaig tenir la idea en ment molt temps, i vaig desenvolupar-la àmpliament i la vaig enviar al més inimaginable espectre de persones i institucions. Vaig obtenir diverses respostes, habitualment basades en el silenci o en la infravaloració i desestimació d'entrada, fins que l'any 2006 vaig enviar-la a Alfons Cornella, director d'Infonomia, web i xarxa que feia poc que jo coneixia i que m'havia captivat. La meva sorpresa va ser majúscula quan primerament vaig obtenir una resposta interessada per la idea, i després van publicar-la, l'any 2007, a la revista IF núm. 50, a una nova secció titulada "borsa d'idees" (actualment encara consultable on-line). Aquella publicació em va permetre contactar amb Ramon Moles, director de l'Escola de Prevenció i Seguretat Integral de la UAB. Vaig entrevistar-me amb ell i vaig explicar-li les vicissituds de la idea que jo proposava, i el rosari de persones i accions que havia dut a terme per únicament saber si era esbojarrada o podia tenir interès per alguna empresa de telefonia mòbil. Ell va ser qui finalment em va fer desistir de noves gestions: vaig aclarir que el RACC ja havia començat oferir un servei similar al jo proposava (un autolocalitzador voluntari vinculat a la localització del mòbil) i que el servei complementari que jo també proposava (una centraleta d'atenció a trucades per donar conversa i reduir la percepció d'inseguretat) era molt costós.

En resum: que vaig estar uns 4 anys convençuda de l'oportunitat que oferien els mòbils en la seguretat ciutadana, i no anava pas desencaminada, però fins trobar l'Alfons Cornella no havia estat capaç de trobar algú amb escolta activa, ment oberta, capacitat de valoració i d'enllaç o connexió amb persones especialitzades del sector... Va ser un camí tortuós amb un resultat a priori poc motivador (ja existia un servei similar, però diferent de com jo el plantejava, i la part que per a mi era molt important era molt costosa). En canvi, no ho vaig viure com un fracàs o frustració, sinó amb l'alegria immensa d'haver trobat el receptor idoni, una diana (Alfons Cornella i Infonomia, que alhora em van derivar a Ramon Moles), i d'haver obtingut l'interès per part d'una opinió tècnica de pes  i d'haver obtingut la seva resposta argumentada. Ara sí que veia sentit a la resposta!!! no era pas una resposta procedent del silenci, la desestimació per menyspreu o per desídia, sinó una resposta de valor, justificada tècnicament i amb arguments sòlids.

Actualització de 2017:
De tota manera, penso que el temps ens ha donat la raó a les dones, que tenim aquesta necessitat. I els Sanfermines de 2017 vaig descobrir una app que ho feia realitat: Alert Corps. Ara, però, cal una app que no només millori la seguretat (i la localització), sinó també la percepció. Per què no una app col·laborativa on les persones que tinguem aquesta necessitat en un moment concret puguem trucar d'altres que estan disponibles?

2011. Per LinkedIn i EyeOS. Habilitats: què sé fer?

2011. Necessitat-suggeriment que vaig enviar a LinkedIn a mitjan 2011. Una secció o xarxa social de coneixements pràctics (què sé fer?). No vaig obtenir resposta i a finals d'any vaig enviar-la també a EyeOS. Ells sí que van respondre! (si bé no estava en el seu roadmap, van respondre!). I a finals d'any vaig descobrir que el LinkedIn havia incorporat la versió beta de la seva secció "skills and abilities" que responia perfectament al que els plantejava i que també havia enviat a EyeOS.

Bon dia,

El meu nom és Núria Rovira.  Sóc tècnica de medi ambient, és a dir, totalment aliena al seu món (únicament usuària del núvol gratuït), però vaig veure un 30 minuts on vaig descobrir EyeOs i m'adreço a vosaltres per plantejar-vos un suggeriment que potser podria resultar-vos d'utilitat (disculpeu que us tutegi, però he vist el vostre web i m'ha semblat que sou molt joves i oberts). Entro en matèria:

Des q vaig conèixer LinkedIn em ronda pel cap una necessitat per la qual jo encara no he trobat resposta. Us exposo:
sovint em pregunto... ¿Què sé fer? Sóc tècnica de medi ambient, però en aquest àmbit sóc molt generalista i gens especialitzada en cap camp perquè així m'ho ha demanat la feina.  En canvi, sé que tinc les següents habilitats: una gran capacitat de síntesi, de detecció d'idees o destacats, d'estructuració de la informació (siguin continguts d'un text, organització de l'arxiu de la Unitat, elaboració d'esquemes, etc.), de redacció i de comunicació escrita.
D'altra banda, per exemple, ma mare es troba que a casa seva està buscant una senyora de fer feines que també sàpiga cuinar i no en troba. És a dir, cerca qui sap fer això?

I d'aquí m'ha anat sorgint el següent plantejament:
potser el meu perfil podria interessar a algú no pas pel que he estudiat, sinó pel que sé fer o per les habilitats que tinc;
potser ma mare podria trobar algú pel que sap fer (com cuinar) i no pas pel que ha estudiat o pel perfil que tingui entrat (senyora de fer feines? assistenta de la llar? no sé com figuraria al Linkedin)...
potser hi haurà un naturalista excel·lent fotògraf de natura que coneixerà els millors racons de la demarcació de Tarragona per fotografiar-la i per promocionar-ne el turisme rural, i potser serà un biòleg, però també podria ser que fos simplement un jove pagès de Marçà o de la Fatarella...

Per tant, el dubte és: com enllaçar el que un sap fer molt bé, el que altres saben fer molt bé i el món professional? Penso que seria útil un LinkedIn que incorporés una secció d'habilitats, destreses o àrees d'expertesa i que es pugués trobar un perfil en funció dels coneixements d'una persona, però no necessàriament adquirits mitjançant formació reglada, sinó coneixements i habilitats adquirides en tota la seva vida, especialment aquells on destaqui. Vaig enviar el suggeriment a Linkedin, però no n'he rebut resposta... Personalment, crec que és una bona idea, però no n'estic segura perquè encara no l'he trobada a les xarxes i em sobta.

D'altra banda, sé que jo no la tiraré endavant perquè el meu objectiu, ara com ara, no és muntar una empresa, i menys d'un tema que desconec per complet.
Com que vaig veure-us al 30 minuts, he pensat que potser us interessaria la idea, o bé que podríeu dir-me què en penseu des d'una òptica ben coneixedora del tema i sincera (si veieu que no té cap sortida), o bé que potser sabreu a qui li podria interessar.

Us envio aquest correu simplement perquè crec que és una necessitat de la xarxa encara no coberta i penso que, si és així, potser és una oportunitat.

Us agraeixo molt el temps que heu dedicat a aquesta reflexió, que és un dels béns avui més preuats. Certament, moltes gràcies!!! m'agradarà, si us és possible, conèixer la vostra opinió.


Salutacions,

Núria Rovira 

2011-2012. Per Lékué: kit de pícnic, filosofia, envalatges, "naming", thermomix i contenidors

+ suggeriments enviats a Lékué entre novembre de 2011 i març de 2012 (José Antonio Gago, aleshores director d'I+D), amb també bona acollida, amb diferents graus d'interès per a ells, però amb resposta!!

Bon dia José Antonio,

Un cop més, m'adreço a vosaltres per fer-vos uns suggeriments: 

1) per què no fer un kit de picnic Lékué???
I per què fer-lo? bé, no sé si és ampliable a moltes generacions, però crec que els que som fills de la transició o de principis de la democràcia som fills d'una generació força austera, però una generació que començava a obrir-se, a tenir menys fills (però encara nombrosos, entre 3 i 5), a estar motoritzats (amb un 600 i altres), a tenir una mica més de temps lliure (els diumenges) i a gaudir una mica més d'aquest temps lliure, tant en família com amb els amics i els seus fills. I una de les activitats que podien fer era anar de picnic. Hi anàvem per menjar la mona, però també molts altres dies.
Doncs bé: els fills d'aquesta generació tenim un record fantàstic d'aquells dies. Un record d'aquelles maletes de vímet amb tot de plats, gots, coberts i magnífics altres petits tresors a dins que només apareixien quan anàvem de picnic! i també records genials d'aquelles carmanyoles metàl·liques que eren de 3 pisos! En tenir la nostra primera filla vam comentar amb els amics més propers que volíem tenir un kit de pícnic com els de quan érem petits i diverses parelles van dir que ells també. Casualment, mentre el buscàvem, va sortir una oferta a la Vanguardia i el vam adquirir:
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2010/06/21/pagina-6/82322717/pdf.html?search=quiosc

El millor de tot és que ens encanta anar de pícnic, encara que no hi anem sovint, i que els nostres fills també ho viuen amb una enorme il·lusió. Fins i tot tenim un kit de pícnic de joguina i fem pícnics a casa. I hi ha molts altres nens que veiem que també ho fan.

En aquest context, penso que Lékué podria fer un kit de pícnic contingut dins una petita motxilleta (una intersecció amb alguna empresa d'un altre sector?) o contingut dins un "tupper" més gran, de manera que fos una mena de joc de nines russes, on s'anessin traient les diferents peces i cadascuna revisqués la il·lusió de nens en els adults i que generés la sensació de panera dels tresors entre els més petits. Fins i tot potser es podria oferir l'opció d'acompanyar el kit adult amb un kit de joguina per un preu més alt, però menor que per separat... Personalment, m'imagino un kit Lékué amb molt de color, viu i atractiu, modern i alhora connector amb el passat recent... Un kit amb un nom tipus "Píknik", en referència a la K que penso que identifica molt Lékué, així com l'accent (o com a mínim per a mi). O bé un nom tipus "revival", que també connectaria molt amb el contingut

Penso que és un producte gens desenvolupat avui dia, o si més no no en tinc constància (segurament en el món de muntanya sí, però no per a la majoria de la gent, que fem excursionetes però que no volem ser ni volem sembalr professionals!).  A més, és un producte que potser ara podria connectar amb un públic creixent, ja que amb la crisi les butxaques s'estan veient força limitades i cada vegada tenim més amics que surten més d'excursió perquè són activitats de franc per fer en família...

2) En venir-me aquesta idea al cap, també vaig pensar en un altre suggeriment a fer-vos. (...) Stephen Covey, gurú en la gestió del temps, recomana intentar sumar o integrar les activitats dels diferents rols que una persona pot tenir (progenitor - professional - lleure - aprenedor...). Així, per ex., fer un viatge de feina potser podia compaginar-se amb aprofitar el temps de viatge per formar-se i les estones mortes a l'hotel per fer salut. O bé, per ex., fer una excursió en família podia ser entès com una excursió-esport-salut-lleure i com un espai i experiències per a formar-educar els fills, així com per un temps per millorar la qualitat en la feina perquè et desestressaves...
Ara ja vaig a la qüestió que afectaria a Lékué i que potser ja ho feu: potser podríeu concebre línies de productes adreçades a integrar diversos rols en un (o vendre els vostres productes implícitament amb aquest valor afegit). Un exemple podria ser el kit de picnic: família-esport-salut-lleure-formació... O també el vostre estoig de vapor: alimentació-salut, família-feina o feina-lleure (perquè permet cuinar ràpid i tenir més temps per a la família o per a lleure...).

3) Comentant amb companyes de feina la vostra bona acollida d'idees, en van proposar dues que també em van semblar molt interessants:
- de S.A.: una tapa transparent per a posar damunt les receptes de cuina, perquè no s'embruti el paper (o fins i tot l'applet o l'ordinador portàtil!). La Thermomix les dóna amb els seus llibres de receptaris.
- les caixes de cartró envalatges dels productes podrien tenir una altra utilitat: per ex., deia la M.C., que per dins portessin el dibuix d'una casa de nines, sense colorejar, i que simplement es pogués retallar, pintar i muntar pel revers. Moltes nenes les aprofitarien. O bé que portessin el dibuix d'un cotxe. O fins i tot, penso que també podrien portar, dins el propi revers, una recepta de cuina Lékué.

4)  potser podríeu posar noms als vostres estris de cuina???... És que quan en parlem a la feina o ara en aquest sopar que vaig tenir tots ens hi referíem com "allò tapat per cuinar al vapor... allò que cuina com el papillot... allò verd / taronja que va bé per fer les verduretes...".

5) una cabòria més que m'ha passat pel cap: tenim la Thermomix i no la fem servir gaire perquè és força aparatosa i ens fa mandra treure-la. Sempre penso és un aparell que té alguna àrea de millora: la capacitat (només és per unes 4 persones com a molt), el disseny de tota ella i dels seus complements per cuinar al vapor. En canvi, té el gran valor que ho fa gairebé tot i que no s'espatlla. Potser els podríeu aportar valor afegit en el disseny! 

6) Aprofito per proposar-vos un altre tema: potser no he sabut buscar bé en el mercat que tinc al meu entorn (botigues, Internet...), però trobo a faltar uns contenidors de reciclatge que siguin dignes, moderns i bonics. I és que em plantejo:
- tothom té la brossa amagada en un calaix o armari de tota l'aigüera? i com pot ser, si nosaltres a casa no hi cabem entre envasos i embalatges, bolquers, orgànica, rebuig, paper i cartró, piles... I això que intentem fer una compra força responsable i generar menys residus (i en són molts!);
- i els qui no la podem tenir tota amagada, hem de resignar-nos a tenir uns contenidors força lletjos? i a més sovint del mateix tamany, sense entendre que les necessitats de cada fracció són diferents? vaig a Ikea i els miro i quan trobo coberta la necessitat de volum, no tinc coberta la de bellesa o estètica; i quan vaig a Vinçon potser és a la inversa o no hi ha una sèrie que possibiliti jugar amb les diferents fraccions i fer diferents composicions i amb diferents colors...
Potser no és el vostre àmbit directe (estris per cuinar), però penso que sí que són elements fonamentals en una cuina o en una llar, i sovint relacionats amb la cuina... De fet, els residus (o la seva prevenció-reducció i el seu reciclatge) també formen part de les vides i entorns sans i saludables, no? i vosaltres dissenyeu productes per a una cuina-alimentació sana i saludable; potser també algun dia us podria interessar ampliar cap a hàbits domèstics sans i saludables!! I estic segura que aportaríeu molt valor afegit!! per exemple, la imaginació i l'estètica assegurades!!!!!!!! m'encantaria tenir uns contenidors Lékué!!

Bé, de nou, moltes gràcies per l'oportunitat que em doneu de proposar-vos idees i per obtenir la vostra resposta.

Salutacions i gràcies!!!

Núria Rovira Costas

2011. Per Lékué: "tuppers", menatge de cuina, eco-packaging i vides saludables

Suggeriments enviats a Lékué a novembre de 2011. 
La resposta de José Antonio Gago (aleshores director d'I+D de l'empresa) va ser excel·lent (i també ben poc comú, tant pel fet que respongués -gairebé inèdit- com perquè valorés la necessitat i opinió o suggeriments expressats per una clienta). Potser per això ara forma part del projecte Ineedit!
No he trobat els productes al mercat, però van integrar els suggeriments en la seva pluja d'idees. I potser aquí, a la web, serviran perquè algú també hi rumiï i trobi noves funcionalitats a productes ja existents o nous productes-solucions per a necessitats també existents. 

 

Senyors,

El meu nom és Núria Rovira i sóc usuària d'alguns dels seus productes.
M'adreço a vostès perquè aquests productes m'agraden, però sobretot perquè fa temps vaig veure el programa "valor afegit" (al c33, crec) on em sembla que sortia la seva empresa. Em va impressionar molt la manera de treballar, d'exprémer la imaginació i de potenciar i maximitzar el treball en equip.
En aquest context, els vull exposar algunes necessitats que em trobo com a consumidora responsable per tal que potser, si ho troben convenient, reflexionin sobre el tema i dissenyin algun producte en aquestes línies:

1) com a usuària habitual de carmanyoles, em trobo diàriament amb què tinc 50 "tuppers", però que em costa molt trobar la tapa de cadascun. Potser es podria dissenyar una línia de carmanyoles on la tapa fos la mateixa (si bé els recipients fossin de 10 mides), de manera que fos només una làmina adaptable a diferents mides i que sobrés pels costats? és a dir, m'imagino una carmanyola rectangular de 10 x 15 o un de 8 x 12, però amb una única tapa de silicona, prima i adaptable, i que fos ajustable encara que en sobrés una mica pels costats...

2) les carmanyoles ocupen molt espai al rentaplats. I si a casa en som 3 que n'utilitzem (jo i els meus 2 fills), encara més. En conseqüència, i a ran d'una reflexió que va manifestar una companya de feina, ens preocupa molt l'alt consum d'aigua i d'energia que estem invertint en uns rentaplats que gairebé, en pes i en utensilis, estan buits. Per això penso que seria genial tenir una carmanyola adaptable, sense cap forma predefinida, que simplement fos una lámina o una mena de farcell amb possibilitat de posar-hi al damunt el menjar i de tancar-lo (per menjars que no s'adherissin a les parets i on la presentació fos independent, tipus amanides, pollastre arrebossat i talladet, entrepans de diferents mides...).

3) els explico també una possible nova aplicació d'un producte ja existent. La idea és de ma mare, q fa molt temps que la posa en pràctica, i a mi em sembla magnífica: a casa utilitzem les estovalles individuals de plàstic, que són làmines monocolor i molt primes, per congelar-hi damunt els talls de peix i carn. D'aquesta manera es poden congelar individualment i sense necessitat de fer residus (no calen bosses individuals). Un cop ja està tot congelat, es desenganxa molt fàcilment, amb l'ajut (si cal) d'un ganivet -normalment ni cal- i es posen en una única bossa o en un "tupper". És practiquíssim per persones que viuen soles o pel menjar dels nens, el qual compres i vas treient poc a poc del congelador.

Altres suggeriments:
 
4) en general, penso que vostès, com a empresa adreçada a un segment mig-alt, poden iniciar noves línies i tendències de packaging. Els envasos i embalatges són clau per a la decisió de compra, en sóc conscient, però segur que a més de moderns i atractius també es poden fer eficients econòmicament i ecològicament. Crec que cada vegada som més els consumidors que intentem ser coherents amb els nostres valors i intentem ser més responsables amb la societat i amb el medi ambient, i per això també la legislació de residus avança cap a la prevenció de residus i cap a l'estratègia "residu zero". En aquest context, potser podrien plantejar-se l'opció de donar tanta importància al producte com a l'envàs, al contingut com al continent, tot fent-ho des d'una òptica de llarga vida útil i de reducció dels residus en origen. 

5) i finalment, crec que vostès tenen el perfil d'una empresa que pot promoure els valors d'una alimentació sana i saludable, així com transmeten també un esperit jove -tipus Apple- que també crec que hauria de ser responsable ambientalment. Potser podrien posar una secció al seu web tipus "Lekué amb les vides i entorns saludables"? o bé "A Lekué també fem salut i medi ambient".

Salutacions i gràcies per la seva atenció,

Núria Rovira Costas
ciutadana, consumidora i tècnica de medi ambient

entre 2003 i 2007: les meves reflexions i hipòtesis territorials.

Entre els anys 2000 i 2007 la meva principal línia de preocupació va ser el trepidant ritme de creixement urbanístic que estàvem vivint i la seva forma. 
Penso que aquest no és l'espai on abocar les reflexions, però sí per reconduir qui com jo tingui interès pel territori i que els múltiples i diversos esforços abocats no acabin en l'oblit o en sac trencat. Qui sap... potser algun dia aquestes reflexions i hipòtesis són d'utilitat per algú.

http://nuria-rovira-costas.webnode.es/eines-i-reflexions/reflexions-urbanistiques/

Needs'n'Chances: el repte de convertir les necessitats en oportunitats

Needs'n'Chances: un lloc perquè les idees facin diana
aquest és el nom que dono al meu primer i de moment únic blog... Un blog que neix com un mur o plataforma per expressar les meves necessitats de productes i/o serveis i d'altres detectades pels ciutadans. Per a exposar-les en obert i perquè les organitzacions "diana", obertes i col·laboratives, puguin beneficiar-se'n i convertir-les en oportunitats, tant per a elles mateixes com per a la ciutadania en general. Oportunitats de comerç, de satisfacció, de servei... I també, òbviament, de millora de la comunitat on vivim, cap a unes oportunitats que integrin més els aspectes socials i ambientals.
 
Perquè neix sota la filosofia i convicció que els canvis -i les idees- també poden fluir de la ciutadania cap a les organitzacions (citizen to bussiness o C2B) i cap els governs (citizen to government o C2G), sempre i quan la ciutadania també rebem el feedback o resposta, i sempre i quan també les organitzacions siguin coherents amb aquesta actitud i l'aprofitin adequadament. 


_________________

D'on neix?
Per a mi és el resultat de molts i molts anys de consumidora i ciutadana; molts i molts anys de practicar involutàriament l'escolta activa, l'observació i la detecció de necessitats de nous o millors productes o serveis d'acord amb la pròpia vivència i experiència. És el resultat de pensar com es podrien fer, de veure-hi oportunitats!


I és que... qui no s'ha preguntat mai "com és que han fet aquest producte d'aquesta manera tan poc pràctica?" o... "com és que no trobo un producte que em faci aquesta altra funció?". Per exemple: com és que costa tant llençar la brossa en els contenidors de càrrega lateral? algú ha pensat que és molt difícil prémer la barra de baix amb el peu i alhora aixecar la bossa (que pesa) amb una sola mà i llençar la brossa? i com s'ho deuen fer els nens de 10-12 anys a qui els seus pares ja comencen a delegar petites responsabilitats -com baixar la brossa- o les senyores grans vídues -que amb prou feines pesen elles mateixes 50 kg-?

Jo m'he formulat aquest tipus d'interrogants moltes i moltíssimes vegades. I de tant en tant, només de tant en tant, em ve un flash que en un instant em permet veure molt gràficament la idea, esquematitzada, amb relacions... un flash que aporta possibles solucions! Després, durant molts anys, i sense adonar-me de què buscava exactament, gairebé sempre he intentat trobar algú interessat per la idea. No pas per rebre'n cap remuneració, que mai l'he pretesa ni desitjada ni demanada. Únicament amb la intenció que algú amb opinió de pes la valorés i me'n retornés una reposta. Favorable o no, però una resposta... Intentava, gairebé sempre sense èxit, fer diana. El resultat immediat: ben poques respostes, moltes decepcions, i encara més ben poques respostes que per a mi han estat de gran qualitat i valor afegit. I el resultat a llarg termini: he guanyat molt bones relacions, basades en la confiança; he guanyat paciència, en aprendre a esperar respostes que rarament arribaven; i he anat modelant aquest projecte, el "Needs'n'Chances". 

Ara, fent endressa dels meus pensaments i reflexions, veig que aquest projecte (NnC) ja em ve de molt lluny. I és que  ja l'any 2005 vaig enviar a la Generalitat (al Departament de Medi Ambient i Habitatge i algun altre, crec recordar), un document que volia seduir cap a la "Societat de la Imaginació".  Un document que volia fer aflorar les enormes oportunitats que oferia l'obertura de l'Administració cap a idees externes, cap a idees procedents d'una ciutadania activa i compromesa pel bé comú i pel sentit comú, entès no només com seny, sinó també com a sentiment de comunitat.

_________________

i cap on va? Needs'n'Chances és una llavor personal amb vocació de derivar cap a un projecte glocal, on passem del jo al nosaltres i on l'abast sigui tant global com local. Perquè l'escenari per a mi ideal seria derivar el blog cap a un espai comú, de suma de les propostes / idees de tots aquells qui penseu, com jo, que els marcs es poden repensar, que els productes o serveis es poden reformular-redissenyar i reinventar, i que els límits sovint no són altres que nosaltres mateixos i la capacitat de fer diana: trobar la persona adequada, amb capacitat d'escoltar i de tenir una ment ben oberta, capaç de comprendre allò que la ciutadania està intentant transmetre i amb la voluntat clara de fer-ho.

I mentre aquest projecte s'obre camí, aniré penjant en aquest blog idees-necessitats: tant les que m'han anat venint els darrers anys i que encara considero interessants, així com d'altres de noves que també pugui tenir.
_________________

Vols col·laborar-hi? fem + i fem xarxa!!! Pots enviar-me la teva idea i la penjo en aquest blog, referenciar-me el blog on la tens penjada o podem trobar-nos al Linkedin, al grup Needs'n'Chances (NnC).

Esquema de la idea original: de la ciutadania cap a les organitzacions amb retorn al ciutadà (Núria Rovira, 2012).