Needs'n'Chances: el repte de convertir les necessitats en oportunitats.
Un lloc perquè les idees dels ciutadans facin diana: from citizen to bussiness (C2B) or from citizen to government (C2G).
L'any 2011 vaig donar forma a moltes idees disperses que tenia al cap i que feia molt temps que m'anaven i tornaven. Així, vaig plantejar dues exposicions - que donaven contingut propi, forma i coherència a una manera d'entendre i viure el territori. - que pretenien fer reflexionar i motivar l'esperit crític vers la cultura de la immediatesa, del consumisme i de l'absència de valor i de valors Eren les exposicions: "paisatges del rellotge i paisatges del temps" i "el valor del buit" En aquest enllaç hi estan una mica més detallades, però no s'han dut a terme. Se t'acut alguna idea per a fer-ho? les trobaries interessants? http://nuria-rovira-costas.webnode.es/fem-idees-imaginem-/exposicions/
Foto: New York, zona zero. Quin valor té aquest buit?
Si bé aquest post divergeix molt de l'objecte del blog, penso que també val la pena explicar el canvi d'orientació personal que vaig viure en aquests anys:
des de mitjans dels anys 90 vaig ser membre activa en la defensa del territori. Vaig aprendre i reflexionar molt en aquest àmbit i també vaig anar vivint en primera persona els greus efectes socials i econòmics d'un desenvolupament urbanístic salvatge. Vaig viure-ho amb molta intensitat i molta angoixa i tristor, ja que el meu entorn desapareixia ja no any rera any, sinó dia rera dia... En aquests anys d'activitat ecologista, vaig intentar aportar el meu coneixement ambiental i urbanístic, alhora que també vaig intentar potenciar la creació de nou coneixement en aquest àmbit i vaig intentar fomentar les xarxes i connexions de professionals i entitats vinculats al territori.
L'any 2008 va ser un punt d'inflexió:la crisis va arribar amb força al sector de la construcció, i tot feia preveure (com així ha estat) que continuaria. Lamentàvem molt el que venia, però alhora ens va suposar un alliberament tant físic com mental: la predació trepidant del territori s'havia acabat. Començava una nova etapa, una etapa que requeriria allò que tant havíem demandat als nostres governants: alternatives econòmiques, i que fossin alternatives (més) verdes i socialment més responsables. Alhora, coincidia amb una nova etapa per a mi que requeria conciliar la vida familiar i laboral, i per tant també requeria una actitud vitalista, positiva i allunyada de l'angoixa provocada per l'estrès derivat del creixement urbanístic (que us confirmo que existeix).
En aquest context, i fruit de la meva inquietud contínua per aprendre i per entendre processos del meu entorn, el meu focus d'atenció va poder virar: del territori cap a la innovació i el coneixement. El meu clar node de connexió entre ambdós àmbits va ser una persona: Jordi Sargatal, ex-director de la Fundació Territori i Paisatge. Amb ell havíem parlat moltíssim del territori, del paisatge, d'ocells i fauna... però també de la importància de la comunicació per traslladar missatges, de la imaginació i del seu potencial per introduir canvis... Teníem (i tenim) molts interessos comuns i ens ho passàvem fantàsticament bé fent volar la imaginació!! i en la seva actitud vital de ser "font de coneixement" em va anar actualitzant durant anys d'elements que per a mi, vistos en la distància, han estat fonamentals en la meva trajectòria professional i personal. Certament, el Jordi va ser tot un punt d'inflexió per a mi! (gràcies Jordi!). També mitjançant ell vaig tenir coneixement de l'Alfons Cornella, Infonomia, Ashoka... i parlant amb ell vaig anar deixant enrera el que havia estat la meva preocupació principal (la pèrdua del territori i del paisatge i els efectes socioeconòmics i ambientals que se'n derivaven). Així, sense adonar-me'n, vaig anar omplint el buit per un focus diferent i molt positiu: la imaginació, la innovació i el convenciment que el talent i la societat del coneixement són i seran claus pel nostre desenvolupament present i futur i pel nostre posicionament, el qual penso que ha de passar per l'emprenedoria i les empreses, alhora estretament lligades a la conservació i millora de l'entorn-sostenibilitat i la responsabilitat social.
L'any 2003 em va venir al cap una idea senzilla: per què no desenvolupar algun sistema de seguretat i de millora de la percepció de la seguretat que es basés en els telèfons mòbils?
Vaig tenir la idea en ment molt temps, i vaig desenvolupar-la àmpliament i la vaig enviar al més inimaginable espectre de persones i institucions. Vaig obtenir diverses respostes, habitualment basades en el silenci o en la infravaloració i desestimació d'entrada, fins que l'any 2006 vaig enviar-la a Alfons Cornella, director d'Infonomia, web i xarxa que feia poc que jo coneixia i que m'havia captivat. La meva sorpresa va ser majúscula quan primerament vaig obtenir una resposta interessada per la idea, i després van publicar-la, l'any 2007, a la revista IF núm. 50, a una nova secció titulada "borsa d'idees" (actualment encara consultable on-line). Aquella publicació em va permetre contactar amb Ramon Moles, director de l'Escola de Prevenció i Seguretat Integral de la UAB. Vaig entrevistar-me amb ell i vaig explicar-li les vicissituds de la idea que jo proposava, i el rosari de persones i accions que havia dut a terme per únicament saber si era esbojarrada o podia tenir interès per alguna empresa de telefonia mòbil. Ell va ser qui finalment em va fer desistir de noves gestions: vaig aclarir que el RACC ja havia començat oferir un servei similar al jo proposava (un autolocalitzador voluntari vinculat a la localització del mòbil) i que el servei complementari que jo també proposava (una centraleta d'atenció a trucades per donar conversa i reduir la percepció d'inseguretat) era molt costós.
En resum: que vaig estar uns 4 anys convençuda de l'oportunitat que oferien els mòbils en la seguretat ciutadana, i no anava pas desencaminada, però fins trobar l'Alfons Cornella no havia estat capaç de trobar algú amb escolta activa, ment oberta, capacitat de valoració i d'enllaç o connexió amb persones especialitzades del sector... Va ser un camí tortuós amb un resultat a priori poc motivador(ja existia un servei similar, però diferent de com jo el plantejava, i la part que per a mi era molt important era molt costosa). En canvi, no ho vaig viure com un fracàs o frustració, sinó amb l'alegria immensa d'haver trobat el receptor idoni, una diana (Alfons Cornella i Infonomia, que alhora em van derivar a Ramon Moles), i d'haver obtingut l'interès per part d'una opinió tècnica de pes i d'haver obtingut la seva resposta argumentada. Ara sí que veia sentit a la resposta!!! no era pas una resposta procedent del silenci, la desestimació per menyspreu o per desídia, sinó una resposta de valor, justificada tècnicament i amb arguments sòlids. Actualització de 2017: De tota manera, penso que el temps ens ha donat la raó a les dones, que tenim aquesta necessitat. I els Sanfermines de 2017 vaig descobrir una app que ho feia realitat: Alert Corps. Ara, però, cal una app que no només millori la seguretat (i la localització), sinó també la percepció. Per què no una app col·laborativa on les persones que tinguem aquesta necessitat en un moment concret puguem trucar d'altres que estan disponibles?
2011. Necessitat-suggeriment que vaig enviar a LinkedIna mitjan 2011. Una secció o xarxa social de coneixements pràctics (què sé fer?). No vaig obtenir resposta i a finals d'any vaig enviar-la també a EyeOS. Ells sí que van respondre! (si bé no estava en el seu roadmap, van respondre!). I a finals d'any vaig descobrir que el LinkedIn havia incorporat la versió beta de la seva secció "skills and abilities" que responia perfectament al que els plantejava i que també havia enviat a EyeOS. Bon dia,
El meu nom és Núria Rovira. Sóc tècnica de medi
ambient, és a dir, totalment aliena al seu món (únicament usuària del
núvol gratuït), però vaig veure un 30 minuts on vaig descobrir EyeOs i m'adreço a vosaltres per plantejar-vos un suggeriment que potser podria resultar-vos d'utilitat
(disculpeu que us tutegi, però he vist el vostre web i m'ha semblat que
sou molt joves i oberts). Entro en matèria:
Des q vaig conèixer LinkedIn em ronda pel cap una necessitat per la qual jo encara no he trobat resposta. Us exposo: sovint em pregunto... ¿Què sé fer?
Sóc tècnica de medi ambient, però en aquest àmbit sóc molt generalista i
gens especialitzada en cap camp perquè així m'ho ha demanat la feina. En canvi, sé que tinc les següents habilitats: una gran
capacitat de síntesi, de detecció d'idees o destacats, d'estructuració
de la informació (siguin continguts d'un text, organització de l'arxiu
de la Unitat, elaboració d'esquemes, etc.), de redacció i de
comunicació escrita. D'altra banda, per exemple, ma mare es troba que a casa seva està buscant una senyora de fer
feines que també sàpiga cuinar i no en troba. És a dir, cerca qui sap fer això?
I d'aquí m'ha anat sorgint el següent plantejament: potser el meu perfil podria interessar a algú no pas pel que he estudiat, sinó pel que sé fer o per les habilitats que tinc;
potser ma mare podria trobar algú pel que sap fer (com cuinar) i no pas
pel que ha estudiat o pel perfil que tingui entrat (senyora de fer
feines? assistenta de la llar? no sé com figuraria al Linkedin)... potser
hi haurà un naturalista excel·lent fotògraf de natura que coneixerà
els millors racons de la demarcació de Tarragona per fotografiar-la i
per promocionar-ne el turisme rural, i potser serà un biòleg, però
també podria ser que fos simplement un jove pagès de Marçà o de la
Fatarella...
Per tant, el dubte és: com enllaçar el que un sap fer molt bé, el que altres saben fer molt bé i el món professional? Penso que seria útil un LinkedIn que incorporés una secció d'habilitats, destreses o àrees d'expertesa i que
es pugués trobar un perfil en funció dels coneixements d'una persona,
però no necessàriament adquirits mitjançant formació reglada, sinó
coneixements i habilitats adquirides en tota la seva vida,
especialment aquells on destaqui. Vaig enviar el suggeriment a Linkedin,
però no n'he rebut resposta... Personalment, crec que és una bona
idea, però no n'estic segura perquè encara no l'he trobada a les xarxes
i em sobta.
D'altra banda, sé que jo no la tiraré endavant
perquè el meu objectiu, ara com ara, no és muntar una empresa, i menys
d'un tema que desconec per complet. Com que vaig veure-us al 30
minuts, he pensat que potser us interessaria la idea, o bé que podríeu
dir-me què en penseu des d'una òptica ben coneixedora del tema i sincera
(si veieu que no té cap sortida), o bé que potser sabreu a qui li
podria interessar.
Us envio aquest correu simplement perquè crec que és una necessitat de la xarxa encara no coberta i penso que, si és així, potser és una oportunitat.
Us agraeixo molt el temps que heu dedicat a aquesta reflexió, que és un dels béns avui més preuats. Certament, moltes gràcies!!! m'agradarà, si us és possible, conèixer la vostra opinió.
+ suggeriments enviats a Lékué entre novembre de 2011 i març de 2012 (José Antonio Gago, aleshores director d'I+D), amb també bona acollida, amb diferents graus d'interès per a ells, però amb resposta!!
Bon dia José Antonio,
Un
cop més, m'adreço a vosaltres per fer-vos uns suggeriments: 1) per què no fer un kit de picnic Lékué??? I
per què fer-lo? bé, no sé si és ampliable a moltes generacions, però
crec que els que som fills de la transició o de principis de la
democràcia som fills d'una generació força austera, però una generació
que començava a obrir-se, a tenir menys fills (però encara nombrosos,
entre 3 i 5), a estar motoritzats (amb un 600 i altres), a tenir una
mica més de temps lliure (els diumenges) i a gaudir una mica més
d'aquest temps lliure, tant en família com amb els amics i els seus
fills. I una de les activitats que podien fer era anar de picnic. Hi
anàvem per menjar la mona, però també molts altres dies. Doncs bé:
els fills d'aquesta generació tenim un record fantàstic d'aquells dies.
Un record d'aquelles maletes de vímet amb tot de plats, gots, coberts i
magnífics altres petits tresors a dins que només apareixien quan anàvem
de picnic! i també records genials d'aquelles carmanyoles metàl·liques
que eren de 3 pisos! En tenir la nostra primera filla vam
comentar amb els amics més propers que volíem tenir un kit de pícnic com
els de quan érem petits i diverses parelles van dir que ells també.
Casualment, mentre el buscàvem, va sortir una oferta a la Vanguardia i
el vam adquirir: http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2010/06/21/pagina-6/82322717/pdf.html?search=quiosc
El
millor de tot és que ens encanta anar de pícnic, encara que no hi anem
sovint, i que els nostres fills també ho viuen amb una enorme il·lusió.
Fins i tot tenim un kit de pícnic de joguina i fem pícnics a casa. I hi
ha molts altres nens que veiem que també ho fan.
En aquest
context, penso que Lékué podria fer un kit de pícnic contingut dins una
petita motxilleta (una intersecció amb alguna empresa d'un altre
sector?) o contingut dins un "tupper" més gran, de manera que fos una
mena de joc de nines russes, on s'anessin traient les diferents peces i
cadascuna revisqués la il·lusió de nens en els adults i que generés la
sensació de panera dels tresors entre els més petits. Fins i tot potser
es podria oferir l'opció d'acompanyar el kit adult amb un kit de joguina
per un preu més alt, però menor que per separat... Personalment,
m'imagino un kit Lékué amb molt de color, viu i atractiu, modern i
alhora connector amb el passat recent... Un kit amb un nom tipus
"Píknik", en referència a la K que penso que identifica molt Lékué, així
com l'accent (o com a mínim per a mi). O bé un nom tipus "revival", que
també connectaria molt amb el contingut
Penso que és un producte
gens desenvolupat avui dia, o si més no no en tinc constància
(segurament en el món de muntanya sí, però no per a la majoria de la
gent, que fem excursionetes però que no volem ser ni volem sembalr
professionals!). A més, és un producte que potser ara podria connectar
amb un públic creixent, ja que amb la crisi les butxaques s'estan veient
força limitades i cada vegada tenim més amics que surten més d'excursió
perquè són activitats de franc per fer en família...
2) En venir-me aquesta idea al cap, també vaig pensar en un altre suggeriment a
fer-vos. (...) Stephen Covey, gurú en la gestió del temps, recomana intentar sumar o integrar les activitats dels
diferents rols que una persona pot tenir (progenitor - professional - lleure - aprenedor...). Així, per ex., fer un viatge de
feina potser podia compaginar-se amb aprofitar el temps de viatge per
formar-se i les estones mortes a l'hotel per fer salut. O bé, per ex.,
fer una excursió en família podia ser entès com una
excursió-esport-salut-lleure i com un espai i experiències per a
formar-educar els fills, així com per un temps per millorar la qualitat
en la feina perquè et desestressaves... Ara ja vaig a la qüestió que afectaria a Lékué i que potser ja ho feu: potser podríeu concebre línies de productes adreçades a integrar diversos rols en un
(o vendre els vostres productes implícitament amb aquest valor afegit).
Un exemple podria ser el kit de picnic:
família-esport-salut-lleure-formació... O també el vostre estoig de
vapor: alimentació-salut, família-feina o feina-lleure (perquè permet
cuinar ràpid i tenir més temps per a la família o per a lleure...).
3)
Comentant amb companyes de feina la vostra bona acollida d'idees, en
van proposar dues que també em van semblar molt interessants: - de S.A.: una tapa transparent
per a posar damunt les receptes de cuina, perquè no s'embruti el paper
(o fins i tot l'applet o l'ordinador portàtil!). La Thermomix les dóna
amb els seus llibres de receptaris. - les caixes de cartró envalatges dels productes podrien tenir una altra utilitat:
per ex., deia la M.C., que per dins portessin el dibuix d'una
casa de nines, sense colorejar, i que simplement es pogués retallar,
pintar i muntar pel revers. Moltes nenes les aprofitarien. O bé que
portessin el dibuix d'un cotxe. O fins i tot, penso que també podrien
portar, dins el propi revers, una recepta de cuina Lékué. 4) potser podríeu posar noms als vostres estris de cuina???... És que quan
en parlem a la feina o ara en aquest sopar que vaig tenir tots ens hi
referíem com "allò tapat per cuinar al vapor... allò que cuina com el
papillot... allò verd / taronja que va bé per fer les verduretes...".
5) una cabòria més que m'ha passat pel cap: tenim la Thermomix i no la fem servir gaire perquè és força aparatosa i ens fa mandra treure-la. Sempre penso és un
aparell que té alguna àrea de millora: la capacitat (només és per unes 4
persones com a molt), el disseny de tota ella i dels seus complements
per cuinar al vapor. En canvi, té el gran valor que ho fa gairebé tot i
que no s'espatlla. Potser els podríeu aportar valor afegit en el
disseny!
6) Aprofito per proposar-vos un altre tema: potser
no he sabut buscar bé en el mercat que tinc al meu entorn (botigues,
Internet...), però trobo a faltar uns contenidors de reciclatge que siguin dignes, moderns i bonics. I és que em plantejo: -
tothom té la brossa amagada en un calaix o armari de tota l'aigüera? i
com pot ser, si nosaltres a casa no hi cabem entre envasos i embalatges,
bolquers, orgànica, rebuig, paper i cartró, piles... I això que
intentem fer una compra força responsable i generar menys residus (i en
són molts!); - i els qui no la podem tenir tota amagada, hem de
resignar-nos a tenir uns contenidors força lletjos? i a més sovint del
mateix tamany, sense entendre que les necessitats de cada fracció són
diferents? vaig a Ikea i els miro i quan trobo coberta la necessitat de
volum, no tinc coberta la de bellesa o estètica; i quan vaig a Vinçon
potser és a la inversa o no hi ha una sèrie que possibiliti jugar amb
les diferents fraccions i fer diferents composicions i amb diferents
colors... Potser no és el vostre àmbit directe (estris per
cuinar), però penso que sí que són elements fonamentals en una cuina o
en una llar, i sovint relacionats amb la cuina... De fet, els residus (o
la seva prevenció-reducció i el seu reciclatge) també formen part de
les vides i entorns sans i saludables, no? i vosaltres dissenyeu
productes per a una cuina-alimentació sana i saludable; potser també algun dia us podria interessar ampliar cap a hàbits domèstics sans i saludables!!
I estic segura que aportaríeu molt valor afegit!! per exemple, la
imaginació i l'estètica assegurades!!!!!!!! m'encantaria tenir uns
contenidors Lékué!!
Bé, de nou, moltes gràcies per l'oportunitat
que em doneu de proposar-vos idees i per obtenir la vostra resposta.
Suggeriments enviats a Lékuéa novembre de 2011. La resposta de José Antonio Gago (aleshores director d'I+D de l'empresa) va ser excel·lent (i també ben poc comú, tant pel fet que respongués -gairebé inèdit- com perquè valorés la necessitat i opinió o suggeriments expressats per una clienta). Potser per això ara forma part del projecte Ineedit! No he trobat els productes al mercat, però van integrar els suggeriments en la seva pluja d'idees. I potser aquí, a la web, serviran perquè algú també hi rumiï i trobi noves funcionalitats a productes ja existents o nous productes-solucions per a necessitats també existents.
Senyors,
El meu nom és Núria Rovira i sóc usuària d'alguns dels seus productes. M'adreço
a vostès perquè aquests productes m'agraden, però sobretot perquè fa
temps vaig veure el programa "valor afegit" (al c33, crec) on em sembla
que sortia la seva empresa. Em va impressionar molt la manera de
treballar, d'exprémer la imaginació i de potenciar i maximitzar el
treball en equip. En aquest context, els vull exposar algunes
necessitats que em trobo com a consumidora responsable per tal que
potser, si ho troben convenient, reflexionin sobre el tema i dissenyin
algun producte en aquestes línies:
1) com a usuària habitual
de carmanyoles, em trobo diàriament amb què tinc 50 "tuppers", però que
em costa molt trobar la tapa de cadascun. Potser es podria dissenyar una
línia de carmanyoles on la tapa fos la mateixa (si bé els recipients
fossin de 10 mides), de manera que fos només una làmina adaptable a
diferents mides i que sobrés pels costats? és a dir, m'imagino una
carmanyola rectangular de 10 x 15 o un de 8 x 12, però amb una única
tapa de silicona, prima i adaptable, i que fos ajustable encara que en
sobrés una mica pels costats...
2) les carmanyoles ocupen molt
espai al rentaplats. I si a casa en som 3 que n'utilitzem (jo i els meus
2 fills), encara més. En conseqüència, i a ran d'una reflexió que va
manifestar una companya de feina, ens preocupa molt l'alt consum d'aigua
i d'energia que estem invertint en uns rentaplats que gairebé, en pes i
en utensilis, estan buits. Per això penso que seria genial tenir una
carmanyola adaptable, sense cap forma predefinida, que simplement fos
una lámina o una mena de farcell amb possibilitat de posar-hi al damunt
el menjar i de tancar-lo (per menjars que no s'adherissin a les parets i
on la presentació fos independent, tipus amanides, pollastre arrebossat
i talladet, entrepans de diferents mides...).
3) els explico
també una possible nova aplicació d'un producte ja existent. La idea és
de ma mare, q fa molt temps que la posa en pràctica, i a mi em sembla
magnífica: a casa utilitzem les estovalles individuals de plàstic, que
són làmines monocolor i molt primes, per congelar-hi damunt els talls de
peix i carn. D'aquesta manera es poden congelar individualment i sense
necessitat de fer residus (no calen bosses individuals). Un cop ja està
tot congelat, es desenganxa molt fàcilment, amb l'ajut (si cal) d'un
ganivet -normalment ni cal- i es posen en una única bossa o en un
"tupper". És practiquíssim per persones que viuen soles o pel menjar
dels nens, el qual compres i vas treient poc a poc del congelador.
Altres suggeriments:
4)
en general, penso que vostès, com a empresa adreçada a un segment
mig-alt, poden iniciar noves línies i tendències de packaging. Els
envasos i embalatges són clau per a la decisió de compra, en sóc
conscient, però segur que a més de moderns i atractius també es poden
fer eficients econòmicament i ecològicament. Crec que cada vegada som
més els consumidors que intentem ser coherents amb els nostres valors i
intentem ser més responsables amb la societat i amb el medi ambient, i
per això també la legislació de residus avança cap a la prevenció de
residus i cap a l'estratègia "residu zero". En aquest context, potser
podrien plantejar-se l'opció de donar tanta importància al producte com a
l'envàs, al contingut com al continent, tot fent-ho des d'una òptica de
llarga vida útil i de reducció dels residus en origen. 5) i
finalment, crec que vostès tenen
el perfil d'una empresa que pot promoure els valors d'una alimentació
sana i saludable, així com transmeten també un esperit jove -tipus
Apple- que també crec que hauria de ser responsable ambientalment.
Potser podrien posar una secció al seu web tipus "Lekué amb les vides i
entorns saludables"? o bé "A Lekué també fem salut i medi ambient".
Salutacions i gràcies per la seva atenció,
Núria Rovira Costas ciutadana, consumidora i tècnica de medi ambient
Entre els anys 2000 i 2007 la meva principal línia de preocupació va ser el trepidant ritme de creixement urbanístic que estàvem vivint i la seva forma. Penso que aquest no és l'espai on abocar les reflexions, però sí per reconduir qui com jo tingui interès pel territori i que els múltiples i diversos esforços abocats no acabin en l'oblit o en sac trencat. Qui sap... potser algun dia aquestes reflexions i hipòtesis són d'utilitat per algú.
