2012. Dels NI-NIs: ni estudio, ni treballo, ni tinc interès... Un camp enorme de grans necessitats i oportunitats.

Des de fa temps, i pràcticament anys, ens preocupen els nois i noies, joves, que s'han anat convertint en NI-NIs: ni estudio ni treballo. No en coneixem gaires, i no podem parlar-ne des de cap coneixement tècnic (psicològic, sociològic...), però sí des de l'experiència, des del coneixement d'algun cas molt proper. Per nosaltres, el problema no rau tant en no estudiar ni treballar (ara cada vegada més comú en l'entorn de crisi on ens trobem); el principal problema rau en la manca de motivacions o d'interessos per aprofitar el temps (viatjar i córrer món, aprendre idiomes, conèixer gent diversa i de diversos països, aprendre algun ofici, tocar algun instrument, practicar algun esport intensivament o fer un hobby concret...).

I veiem que ser NI-NI suposa un greu problema per al propi jove que tria aquesta opció (o que no tria res), però també suposa un greu problema per als pares d'aquests joves i per a la societat en general.

Des del meu punt de vista, què perden els NI-NIs? Poden estar molts anys allunyats dels estudis i de l'àmbit laboral, i sovint tenen manca de tota motivació. Perden l'hàbit del treball continu i valors com la constància, la perseverança, l'esforç i els resultats. Perden també l'oportunitat d'estudiar en els anys que els són propis i guanyen oportunitats de tenir baixa qualitat professional durant tota la vida... Entren en un cercle viciós, sovint procliu a ambients del carrer i problemàtiques derivades... Guanyen en conflictes i perden encara més la voluntat i desig d'aprendre, de manera que difícilment destacaran pel que saben fer. Perden oportunitats de reconeixement i perden, entre moltes altres coses, l'autoestima.

Què perden els seus pares? sovint esperen que retornin a la dedicació que els pertocaria per edat (estudiar o treballar), o si més no que mostrin alguna motivació (interès per un esport, per una activitat...) i mentre esperen es desesperen, ja que viuen anys i anys en la incertesa. Els pares veuen el seu fill/a perdre anys i perdre oportunitats, alhora que veuen deteriorar la relació amb el seu fill/a, així com també pot resultar afectada la relació de parella i familiar en general. Veuen també com la confiança en ells mateixos minva i com la frustració augmenta, sovint en paral·lel al seu sentiment de culpa o de responsabilitat. I en conseqüència, també la seva autoestima. Fins i tot potser en alguns casos pot conduir-los cap a l'aïllament, cap a la voluntat de viure dins el cercle més proper i sense la necessitat de compartir vivències ni de donar explicacions a tercers (familiars més indirectes, amics o coneguts...). Creixen els sentiments d'angoixa i tristor...


Finalment, què hi perd la societat? des del punt de vista dels valors, penso que l'existència de molts NI-NIs és un símptoma de gran debilitat formativa, educativa i del teixit social. Per a mi, és un trist indicador del deteriorament del capital social.
Pel que fa a pèrdues objectives, crec que amb l'augment del fenomen NI-NI la societat hi perd molt: perd joves amb potencial d'estudis i treball; perd oportunitats d'innovació i talent, així com oportunitats d'emprenedoria i de desenvolupament del país; perd capital intel·lectual i social, però també inversions directes fetes en cadascuna d'aquestes persones... i sovint guanya en frustracions personals i familiars, en conflictivitat social i en clients reals i potencials dels serveis socials. És a dir, hi perd present i futur; hi perd molt!



En aquest context, el passat octubre (de 2012) vaig traslladar la meva inquietud a la coordinadora de comunicació d'Ashoka, Sra. Conchi Gallego, ja que és una organització que impulsa els emprenedors socials i que segueixo des de fa força anys. El meu objectiu era conèixer algun emprenedor social especialitzat en la "remotivació" de NI-NIs. Per sorpresa meva, ella també ho va trobar un àmbit molt interessant d'acció, però no tenia constància de cap emprenedor social que hi treballés específicament.

Fruit d'aquestes reflexions i de la cerca que he fet moltes vegades per Internet, amb molta informació difusa i dispersa relacionada amb els NI-NIs, exposo la necessitat que detecto:

1) en primer lloc, com a pares i mares de joves NI-NIs: si fos el meu cas, jo voldria disposar d'un lloc web de referència, adreçat als pares amb joves d'aquest perfil. No voldria un lloc web més o comú, sinó EL lloc web dels NI-NIs i dels seus pares i famílies. I sí que voldria trobar-hi el següent: primerament, una actitud: l'empatia, lluny de la cerca de culpes i responsables; i després: comportaments o pautes que segueixen diferents perfils de NI-NiS, per poder veure i acceptar allò que em costa; un fòrum per exposar dubtes, inquietuds i respostes d'altres progenitors en circumstàncies similars; un lloc amb entitats de suport on adreçar-se, però ben especialitzats i coneixedors de la matèria; i possibles solucions adoptades per diferents pares (experiències personals, amb casos d'èxit i casos de fra-casos). Si fos possible, també testimonis de nois i noies que havien estat NI-NIs i que per fi han trobat la motivació necessària i han tirat endavant, tant ells com les seves famílies. I si fos possible, també amb contactes a professionals especialitzats en la matèria a qui es pogués recórrer.  Voldria trobar-hi un lloc de comprensió i d'esperança, de certesa que puc fer-hi alguna cosa i que val la pena intentar-ho.

2) en segon lloc, com a joves NI-NIs: no ho sóc i crec que em costa molt posar-me en el seu lloc; però potser si ho fos, i si els meus pares portessin un temps insistint-me que haig de fer alguna cosa i tenint molts conflictes a casa i fins i tot fora, potser voldria trobar EL lloc web per a joves com jo: un lloc amb un fòrum per exposar els meus dubtes i inquietuds, un lloc per contactar amb altres joves que hagin tingut problemàtiques similars, un espai que exposés les problemàtiques que comporta ser NI-NI a curt, mig i llarg termini; un espai per trobar opcions i possibilitats de coses a fer i de llocs on dur-les a terme... Potser intentaria trobar-hi una font de motivació o un punt o canal de contacte amb professionals experts en aquest àmbit.

I en aquest context, plantejo la proposta o oportunitat, on penso que hi ha un camp enorme per recórrer: d'una banda, en elements comunicatius (i participatius), en forma de recursos web i altres per als pares i joves; i de l'altra, en la creació de serveis efectius adreçats a la motivació i "reincorporació" dels NI-NIs en la societat: centres d'orientació per a pares i joves; centres i activitats de motivació focalitzats en aquest segment; centres de coordinació de la "reincorporació" (ex. amb convenis amb organitzacions privades on els NI-NIs hi poguessin fer pràctiques d'empresa...); centres i cursos de formació a "motivadors", és a dir, de formació de professionals que facilitaran la tasca als joves que en el moment són NI-NIs i als seus pares...

Esperem que algun emprenedor que tingui vocació social ho consideri també una necessitat i ho vegi també com una oportunitat i un nínxol de mercat, i aposti per tirar endavant aquests serveis. O bé, si coneixeu ja qui ho fa, deixeu el vostre comentari i així també em servirà a mi i a persones que hagin pensat el mateix. Gràcies!!